AUTO "VI-OGRAFIA" D'UNA VIDA - DIARI D'UN VI, VI, D'OR - 8 ANYS COMPARTINT VINS
HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...
Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.
"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"
Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.
Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.
Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.
Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.
Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.
Matteo Correggia Roero 2012
Divendres és nit de vins, i res millor que poder descobrir coses noves amb bona companyia, en aquest cas de Itàlia, de la zona del Piamonte, però res de Barolo i Barbaresco, si no de la regió de Roero, un celler situat a la població de Canale d'Alba. Bonica proposta la d'en Marc, ja que aquests són vins més assequibles que no pas els dels seus veïns, això no vol dir que siguin ni millors ni pitjors, el que si són totalment diferents, i després que cadascú valori segons els seus gustos personals. Dues copes vaig poder tastar i gaudir d'aquest Roero de Matteo Correggia, les suficients per prendre quatre notes i impressions ràpides de tast, aromes, sensacions, sabors, emocions, per després poder explicar-ho al bloc, ja que sempre és interessant tenir el record de coses noves que vas tastant aquí i allà. I ara que hi penso, he de fer lloc al "siphone", hi ha tantes notes de tast que m'estic quedant sense espai, i perdoneu pel auto recordatori personal, però sóc molt despistat.
Salut i Garnatxa, ai! perdó...,!!!ups!..., i Nebbiolo!!.
DOCG - ROERO.
Azienda Agricola Matteo Correggia di Costa Ornella.
Monovarietal de Nebbiolo amb una criança de 12 en bótes de roure i 8 mesos en dipòsits d'Inox.
A la vista evolucionat color robí amb el rivet ataronjat de capa mitja-baixa amb llàgrima fina net i brillant.
Al nas destaca el nivell aromàtic de la Nebbiolo, fruita vermella i silvestre, gerds, maduixes, cireres, amb combinació amb les notes de violetes i les espècies fines, regalèssia i records de tabac, amb uns fins torrats que quasi bé no es noten.
A la boca és un vi fi i elegant, delicat, amb una bona estructura, madur, i amb bon equilibri entre acidesa i dolçor, amb uns tanins afinats, gens agressius, la fruita vermella segueix molt present, juntament amb les notes de regalèssia, és força fresc, amb una bona persistència i final llarg amb records especiats.
Tot i ser de la varietat Nebbiolo, res a veure amb els Barolo o Barbaresco.
Gentilesa d'en Marc, coses noves i força interessants per anar tastant i enriquint el paladar de boniques sensacions.
El preu .....???
Lafou El Sender 2013
Fou és un barranc o pas estret per on un curs fluvial o una riera s'obre pas, molt característic de la Terra Alta.
La Terra Alta és construïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret del riu Ebre. El non de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera de l'Ebre i el Baix Ebre. La manca d'aigua per regar les planes enlairades fa que hi predomini el secà dedicat majoritàriament als conreus llenyosos, i això és una de les coses que a mi em fa més feliç, ja que gràcies a aquesta característica del territori, 15.000 ha de terreny són dedicades a la vinya i al vi de gran qualitat.
Per cert, Lafou Celler pertany al grup Roqueta, propietaris del Celler Abadal a la meva estimada comarca del Bages, i l'enòleg és en Joan Soler, un vell conegut d'aquesta zona.
Som a Artés gaudint, com sempre, de la gent que m'estimo al voltant d'una taula, i com sempre amb una bona ampolla de vi com a t'estimoni únic de la nostra alegria i benestar.
Salut i Garnantxa.
D.O. TERRA ALTA.
Lafou Celler.
Cupatge de Garnatxa negra, Sirà i Morenillo amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i centreeuropeu.
A la vista bonic vermell robí amb rivet granatós de capa mitja amb una bonica llàgrima fina i lenta, net i brillant
Al nas interessant amplitud aromàtica destacant uns frescos balsàmics, mentolats i la fruita negra madura, móres, prunes, fulles seques, sotabosc mediterrani, especiats, pebre, vainilla, regalèssia, fumats, quelcom floral i fins torrats amb records de caramel de cafè.
A la boca de bon volum, ampli, molt agradable, fi i lleuger, el seu pas destaca per la fruita negra i les espècies, vainilla, amb una bona acidesa i uns tanins ferms quelcom aspres i dolços, bon equilibri, de bona persitència i un final força llarg.
Un gran vi, que tot i no arribar a la màgia, la complexitat, la profunditat i l'elegància del seu germà gran, Lafou de Batea, ens farà gaudir d'una bona estona entre copes. I és que això és el que té la Garnatxa.
El preu al restaurant 14 euros i a botiga uns 10 euros, fantàstic.
Rebels de Batea 2013
Rebels de Batea és el vi inagural de 7 Magnífics, un nou projecte vitivinícola que segons diuen ells mateixos, busquen l'autenticitat de les denominacions d'origen Catalanes, ja veurem que tal va, esperem que bé. Tot aquest nou projecte va molt lligat a la empresa Torres, per no dir del tot, ja que els integrants del projecte són, enòlegs i tècnics d'aquest gran grup, i és a les instal.lacions de Torres on s'elaboren aquests nous vins.Amb tot això no vull dir que sigui quelcom dolent, ara no us penseu que tinc res en contra de Torres, tot al contrari, tan sols dono una informació a tenir en compte. Estarem molt pendents de tots els seus projectes i a veure que ens poden aportar, de moment tenim els de la Terra Alta i el Montsant, ens mantindrem a l'espera.
I si, el vam gaudir.
D.O. TERRA ALTA.
Celler 7 Magnífics.
Cupatge de Garnatxa negra, Carinyena i Syrah amb una criança de 3 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell picota fosc amb rivet violaci de capa mitja i amb una llàgrima fina, net i brillant.
Al nas és tot un perfum fresc marcat per la fruita fresca, notes de maduixes amb nata i gerds, records d'herbes mediterrànies, de pinassa humida, fins i tot quelcom floral, especiat, i un fons molt subtil de pedra seca, mineral i uns torrats quasibé imperceptibles.
A la boca és molt llaminer, sensacions sedoses, les maduixes molt presents, notes afruitades i làctiques, de pas per boca suau, elegant, l'acidesa bona i uns tanins suaus i ben integrats, de bona persitència i final correcte, un vi que invita a beure, un vi fet per agradar.
Hem estat gaudint d'una gran vetllada a Ca la Raquel, un restaurant totalment recomanable a Manresa, mil gràcies a l'Eloi, la Raquel i sobretot al Carles pel tracte rebut.
www.calaraquel.com
El preu a botiga sobre els 10 euros.
Bad Boy 2009
APPELLATION BORDEUX CONTRÔLÉE.
Jean-Luc Thunevin.
Cupatge de Merlot amb un 95% i 5% de Cabernet Franc amb una criança de 18 mesos en bótes noves de roure francès.
Modern, complex i divertit, com en Shaun.
El preu a botiga uns 15 euros.
Vi de Vila Porrera 2009
Ara fa unes quantes setmanes, vaig obrir una ampolla d'aquest mateix vi amb tota la il.lusió i les ganes del món, amb la puta desgràcia, i perdoneu per l'expressió, de descobrir que era del tot imbevible, el suro s'ho menjava absolutament tot, no hi havia per on agafar-lo, una pena i sobretot una gran decepció.
És una de les ampolles que vam adquirir en l'última edició de la Fira del vi de Falset, una de les persones que va compartir amb mi aquell fantàstic dia per terres prioratines, també se'n va endú una del mateix vi, i aquest cap de setmana passat vam decidir que l'obriríem per descobrir si ens trobaríem amb el mateix problema o pel contrari podríem gaudir-la com ens mereixem nosaltres i el vi. Finalment vam tenir la gran sort de poder dir que aquesta sí, quina manera de gaudir en un dia tant fantàstic, compartint la primavera enmig de tanta natura i envoltats de tant d'amor, avui tot és.., tant.
D.O.Q. PRIORAT.
Celler Cims de Porrera.
Cupatge de Carinyena i Garnatxa amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell cirera picota lilós amb rivet granatós de capa mitja-alta amb llàgrima densa i abundant de caiguda lenta, net i brillant.
Al nas destaca la seva intensitat i concentració, fruita vermella madura, maduixes, gerds, molt expressiva acompanyada per les notes especiades de clau i pebre, balsàmic i amb records de regalèssia i fulles de te, subtil i agradables notes torrades i fons amb records minerals.
A la boca és inesperadament subtil i molt afruitat, de suau potència, ampli, de textura cremosa, sedós, un vi molt arrodonit, amb bona acidesa aportant frescor i uns tanins madurs amb punt dolç, destaca la fruita vermella i les subtils notes torrades, de gran persistència i final molt llarg.
Amb un intens i bon arròs negre ha estat senzillament fantàstic.
El preu des de Falset, 14 euros.
Pintia 2006
Un vi del grup Vega Sicília dins la DO de Toro, per a mi això no te cap mena d'importància, tot al contrari, el que realment ens interessa són totes les sensacions que ens pot aportar i finalment si ens farà gaudir com a nosaltres en agrada. Dona la sensació que pel sol fet de tenir un nom de prestigi ja estigui tot fet, i això em posa de mala llet, tot i que si tens l'oportunitat de tastar vins cars i t'ho pots permetre endavant, lo més important és no parar de tastar, sigui car o barat. Per aquesta raó aquest diumenge ens hem decidit per aquest Pintia, a veure si tant sols es tracta d'un fatxenda o realment te molt per oferir-nos.
D.O. TORO.
Bodegas y Viñedos Pintia.
Monovarietal de Tinta de toro amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color picota molt fosc amb el rivet entre grana i lilós de capa alta amb bonica llàgrima fina i elegant, net i brillant.
Al nas és fantàstic i engalipador, complexe i elegant, gran harmonia d'aromes, destaca la fruita negra i vermella madura en confitura, móres, prunes, gerds, nabius, agradables balsàmics aportant profunditat, especiat, vainilla, espècies orientals, tabac de pipa, fulles seques, terra mullada, i amb uns torrats molt ben integrats i agradables.
A la boca és corpulent, elegant, seductor, complexe, rodó, molt equilibrat, és un vi carnós, amb cremositat, destaca la fruita ben combinada amb les notes balsàmiques i especiades, post gust torrat de gran finor, amb una bona acidesa i uns tanins marcats, encara per polir, però agradables, aportant una gran estructura, de gran persistència i final molt llarg.
Personalment un vi genial i extraordinari.
Pintia és un vi fi i elegant tot i la austeritat que, per norma, defineix a la regió de Toro.
El preu uns 30 euros.
CAT Negre 2012
SENSE D.O.
Col.lectiu 10 sentits.
Monovarietal de Garnatxa de 10 finques de 10 denominacions d'origen Catalanes vinificades per separat amb una criança de 10 mesos en bótes de roure.
A la vista intens color vermell cirera amb rivet blavós de capa mitja de llàgrima fina i densa, net i brillant.
Al nas és molt expressiu i força intens, fruita vermella, gerds, làctic, recordant maduixes amb nata, subtils notes florals, violetes, espècies dolces, vainilla i quelcom de coco, també la canyella, fins torrats i torrefactes, cacau, després d'una estona a la copa records de fruita negra madura, móres i prunes.
A la boca és llaminer i sedós, amb molta presència de la fruita i les espècies dolces, sense gens de verdor, acidesa marcada i tanins dolços polits i agradables, però amb excessiva calidesa, per a mi, despunta un xic el grau alcohòlic, de bona persistència i final llarg.
Comprarem alguna ampolla més i la deixarem descansar uns anyets al celler, crec que s'ho mereix.
Salut i Garnatxa!



















