HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mutis i a la gàbia 2012

LA FORÇA DE LA IMATGE.

Després d'un intens dia de Tots Sants, no hi ha res millor per relaxar-se, que un fantàstic dia de compres per rebaixar tensions i alliberar l'estrés acumulat, ratllar i ratllar la targeta, això sí que provoca una bona descàrrega d'adrenalina. La satisfacció és tant gran, que compensa amb escreix els remordiments de l'endemà. Ais!!! sempre hi ha aquella veueta que t'incita a més i més..., a vegades la veueta no és res més que aquell familiar assedegat de compres que senzillament el que vol és no ser l'únic amb remordiments i així poder compartir les penes amb algú altre..., i no miro a ningú...
Entre "targetaço i targetaço" un gran dinar de qualitat en un bon restaurant de la ciutat, acompanyat per aquesta ampolla de vi, tot un descobriment.


D.O. TERRA ALTA.
Celler Petitvins (?????)
Cupatge de Garnatxa, Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot.
No tinc cap mena d'informació sobre la seva criança.
A la vista intens color picota molt tapat de rivet lila-blavós de llàgrima fina i irregular, net i brillant.
Al nas de bona intensitat amb la fruita vermella fresca, àcida, en primer pla, records d'espècies dolces, vainilla i tocs vegetals.
A la boca entrada fresca, de pas àgil, agradable, de bona acidesa i uns tanins suaus i dolços, ben integrats, records de la fruita vermella i sensacions balsàmiques, persistència mitja i final correcte. Un vi fàcil de beure, divertit i molt agradable.


Al restaurant 14 euros.

Salut i pela des del Rovell de l'Ou...

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)