HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Trossos - tros negre 2010

GRENACHE GARAGE.

Això pinta bé, avui soparem a casa, un bon àpat en família, que de tant en tant també ve molt de gust, em refereixo a sopar a casa, que de vegades sembla que no en tinguem. El menú ja està decidit, i  em fa especial il.lusió poder compartir aquest vi amb una persona tant especial, que finalment, ha obert els ulls a un món tant fascinant com és per a mi el món vermell. Ara ja no hi ha qui la pari, està "on fire", aviat seré jo qui no li aguantarà el ritme, per deu!!!. Però us he de dir que estic encantat de la vida.
Salut Xineua!.


D.O. MONTSANT.
Celler Alfredo Arribas - Trossos - Portal del Priorat.
Monovarietal de Garnatxa tinta amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color vermell robí amb rivet grana molt apagat, rosat, de capa mitja-baixa, net i brillant de llàgrima lenta i dispersa.
Al nas, complexe, aroma intens a fruita vermella, gerds, maduixes silvestres, fruita negra madura, móres, nabius, tocs florals, violetes, especiat, regalèssia, canyella i records de vainilla, subtils torrats molt ben integrats i fons mineral, a mesura que respira creix en torrefactes.
A la boca lleuger però intens, molt ampli i sedós, llaminer, molt elegant, equilibrat i de bona estructura, bona acidesa i tanins presents, dolços i polits, agradables records de melmelades i torrefactes, fresc, molt persistent i final llarg amb records torrats i especiats.
Un vi fantàstic.


Una ampolla entre dos i encara ens hem quedat curts!!


Preludi d'un cap de setmana "Espelusnant"

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)