HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Amic blanc 2013

AMIC PER SEMPRE.

Qui m'ho havia de dir, que aquests dies per terres empordaneses tindríem la sort de fer un nou amic, i no és un giri-gamba vingut de França, Bèlgica o Holanda, nooooo!!!!, ni més ni menys que un natiu autòcton de Calonge. Ell tant senzill i planer, ens ha alegrat la nit i ha compartit amb nosaltres una bonica estona durant el sopar que hem gaudit en un restaurant emblemàtic de Sant Antoni, el Refugi de Pescadors, parada obligada durant les vacances, i no hi ha res millor que maridar la gastronomia d'aquesta terra amb un vi de l'Empordà, aquest cop l'hi ha tocat el rebre al meu nou Amic blanc 2013, nascut a Calonge a uns 3 km. escassos d'on el gaudirem tot sopant davant el Mediterrani.


D.O. EMPORDÀ.
Celler Clos d'Agon.
Garnatxa blanca i petites proporcions de d'altres varietats, Marssanne, Roussane, Viognier amb una criança de 5 mesos en dipòsits Inox.
A la vista bonic color groc palla intens amb reflexes daurats, net i brillant.
Al nas destaca la intensitat engalipadora de la Garnatxa blanca, pinzellades de fruita blanca, poma, pera, tocs cítrics, records vegetals i de fruits secs, ametlles.
A la boca és alegre i molt simpàtic, rialler, de caràcter intens, això es la garnatxa, i amb una acidesa molt viva i refrescant, fàcil de beure, pot ser massa i tot, amb un post gust a fruita blanca i ametlles i un final llarg i persistent amb un toc salí.



Quin gran perill aquesta garnatxa tant fresca!!!


El preu a botiga entre els 11-12 euros

www.closdagon.com
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)