HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Heus rosat 2013

HEUS A LA ITALIANA.

Cada cop que recordo les vacances em vénen ganes de plorar, d'agafar els trastos i desaparèixer altre vegada, perdre'm  en algun racó de l'Empordà o en qualsevol altre lloc del nostre país, gastromitzar-me, reflexionar, meditar, descansar, gaudir de mi i dels meus sense preses....mmmmmmmmm, que bonic és somiar despert. però bé, toca recordar els bons moments i aquest dinar a la Pizzeria il Padrino a Sant Antoni de Calonge va ser un d'ells, pot ser va ser el dinar més senzill, el de més pim-pam, quelcom ràpid i anar fent, però allà hi havia la família, el paisatge, un bon plat de pasta i una bona ampolla de rosat, cal res més?, no contestaré la pregunta perquè així queda molt bé, però.....



D.O. EMPORDÀ.
Celler la Vinyeta.
Cupatge de Garnatxa negra, Merlot, Sirà i Samsó
A la vista color vermell intens net i molt brillant, em recorda el color de les maduixes àcides i les piruletes.
Al nas és de bona intensitat aromàtica, la fruita vermella fresca és la protagonista, àcida, dolça, subtils tocs mentolats i anisats molt suaus, com una barreja de llaminadures.
A la boca és força ampli, amb bona intensitat, de pas lleuger i ben equilibrat, records de la fruita vermella fresca, de bona persistència i final força llarg.


Amb un bon plat de pasta italiana. Un semplice pasto con tutta la famiglia e fantastico lungomare.


Il prezzo al ristorante 12 euros molto rinfrescante.

www.lavinyeta.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada