HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Pícaro 2013

EL MURRI.

Gran treball de publicitat el d'aquest celler, realment son el tipus de vi que a mi, personalment m'entra per la seva etiqueta, jo ja he dit sempre que em deixo seduir molt pels ulls, si m'entra pels ulls la meva dona ja tremola.
Dia de muntanya a finals de Juliol, també ve de gust una mica de fresca després d'uns intensos dies de sol i platja. Doncs aquí estem, entre muntanyes, a la vall, però no entre vaques i camps verds de pastura respirant aire pur, noooo!!! a la vall si, però al bell mig d'Andorra la vella, entre contaminació, soroll, estres, rius de gent, botigues, trànsit...., relax total.
Jo ja he provat una parell de vegades de fer una mica de trekking amb la família, i he descobert que la muntanya que millor toleren és la de tipus shopping. Cadascú és com és.


D.O. TORO.
Celler Matsu Bodega y Viñedos.
Monovarietal de Tinta de toro amb una criança de 3 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color picota fosc amb rivet morat, de capa alta net i brillant.
Al nas és de gran intensitat aromàtica, fruites negres i vermelles, gerds, móres, nabius, maduixes, subtils records de llaminadures, especiat, vainilles, agradables i fins torrats i un fantàstic fons mineral.
A la boca és mostra agradablement afruitat, molt llaminer, suau i intens a la vegada, amb un bon cos, acidesa equilibrada i tanins madurs, dolços, agradables, de bona persistència i final llarg i intens.


Un vi a tenir molt en compte.
Per cert, Matsu significa Esperar en japonès.

Cap comentari:

Publica un comentari