HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Finca Renardes 2013

SOPAR IMPROVISAT.

Bonic vespre el que ens hem regalat a casa del Patriarca i companyia, avui estàvem de petita celebració i ho hem gaudit en petit comitè. Sempre és un plaer gaudir de la família i si et cuiden i et mimen tant bé...., el plaer és doble o triple o..., bé, ja m'enteneu. Doncs som-hi!, una mica de pa amb tomàquet, embotits, principalment del Pallars, una mica de formatge i una bona amanida de tomàquets de Montserrat, tot això maridat amb un bon Penedès que el patriarca tenia per aquí, un vi, que pel preu, el podem considerar un bon vi de diari. Millor dit, un fantàstic vi de diari.
Apa doncs, salut i a viure!



D.O. PENEDÈS.
Bodega Parató.
Cupatge de Tempranillo, Cabernet Sauvignon i Samsó amb una criança mínima de 4 mesos en barriques de roure francès, americà i hongarès.
A la vista color vermell picota de capa alta, dens, amb el rivet granatós, amb llàgrima densa i lenta que tinta la copa, net i brillant.
Al nas ens mostra un bon ventall aromàtic, on predomina la fruita negra madura, records de confitures, agradables records de regalèssia, especiat i uns tocs de sotabosc, terra mullada, subtils sensacions torrades i un bon fons mineral.
A la boca és cremós, ampli, ens omple la boca de confitures de fruita negra, molt llaminer, balsàmic, acidesa equilibrada i tanins un pel secants però agradables, dolços, post gust especiat i mineral amb bona persistència i final llarg i molt aromàtic amb una bona sensació de frescor.


El vi ideal per un sopar improvisat i molt informal, pa amb tomàquet embotits i formatges, senzillament fantàstic dins del seu context.


Un vi de 5-6 euros. Per aquest preu correctíssim.

Cap comentari:

Publica un comentari