HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Dits del Terra 2009

EL QUE FA 300 !!!

El vi escollit podia haver estat perfectament un Montsant o un gran vi de Bordeus, o perquè no uns dels meus estimats vins de la Borgonya, un gran Barolo o un Cabernet de Napa Valley, però finalment el que tenia clar, era que per sobre de tot, aquest vi havia de ser Català, i es clar, un Priorat. Temps tindré, o almenys això espero i desitjo, per gaudir de la gran varietat de vins que tenim arreu del món.
Poques coses puc dir, només donar les gràcies a tota la gent que em segueix, als qui em coneixen i em llegeixen, als qui no em coneixen i tant els fot, als qui m'estimen i creuen en mi i en la meva passió, i m'ho demostren sempre que poden, als qui no hi creuen també, a tots aquells que em suporten i m'aguanten i que cada cap de setmana s'asseuen amb mi al voltant d'una taula per compartir una part d'aquest patrimoni de la humanitat que és el vi.

Mil gràcies.


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Terroir al Límit.
Monovarietal de Carinyena amb una criança de 24 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera fosc amb el rivet granatós, de capa mitja-alta i amb una llàgrima densa, fina i molt abundant que tinta lleugerament la copa, tot un espectacle visual, net i brillant.
Al nas és de gran intensitat i complexitat aromàtica, marcat per la mineralitat, que ens acompanyarà fins al final, fruita negra i vermella madura, maduixes, nabius, móres, confitura de préssec, especiat,  records balsàmics i d'herbes aromàtiques, flors seques, i un subtil sotabosc, pedra mullada, agradable i suau fons torrat.
A la boca ens mostra un gran frescor, intens i llaminer, ampli, records de la fuita i les espècies amb una molt bona acidesa i uns tanins agradables, perfectament integrats i donant una gran estructura, tot i els 14 graus no es mostra gens licorós, immensa mineralitat i un fons torrat molt subtil i agradable, molt llarg i de gran persistència.


Per cert, si us trobeu el patriarca pregunteu-li per la samarreta commemorativa.

www.terroir-al-limit.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada