HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Abadengo roble 2011

A CAL BISBE.

Lo millor que hi ha per allargar el cap de setmana és començar ben forts el divendres nit, i nosaltres sempre que podem ho posem en pràctica, sembla que és la manera perfecta de desconectar de cop amb la rutina laboral. I si a sobre descobreixes locals nous on gaudir de bon menjar, bon ambient i un bon vi, el cap de setmana, sense cap mena de dubte, serà fantàstic. 
Una vetllada molt agradable compartida amb família, gaudir de les dones de la casa si estan de bones, no té preu, com ja sabeu molt bé els que només teniu femelles a casa,  aquestes ocasions úniques s'han d'aprofitar al màxim, i jo ho he fet.



D.O. ARRIBES.
Bodegas Ribera de Pelazas.
Monovarietal de Juan Garcia amb una criança de 6 mesos en barriques de roure francès.
A la vista intens color cirera picota de capa alta amb rivet rosat de llàgrima densa, net i brillant.
Al nas destaca per la seva gran concentració de fruita negra i vermella, gerds, móres, nabius, maduixes, subtils records de llaminadures, làctic, tocs florals, roses, espècies dolces, vainilla, i agradables torrats del roure.
A la boca és molt llaminer, saborós, untuós, amb molta presència de la fruita, bon cos i ben estructurat, acidesa correcta i uns tanins suaus i dolços, fons torrat amb records a xocolata amb llet, toffee, de molta persistència i final llarg.


Un vi descobert gràcies a en Marc de la Vineria.


El preu uns 7 euros a botiga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada