HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Figuero Noble 2009

MARIDANT EL DIVENDRES.

Això aquesta setmana ha estat un no parar, estic literalment mort, després de dues nits de tastos acabant a les tantes de la nit, i a sobre el divendres i el dissabte em toca matinar, així no m'estranya gens que dissabte al vespre sembles una ànima en pena deambulant per casa, però com sempre, ha valgut molt la pena. Divendres vàrem poder gaudir d'un fantàstic maridatge al Kursaal de Manresa amb els vins de Tinto Figuero de la Ribera del Duero, uns vins d'una gran qualitat que van acompanyar perfectament les delícies que ens va servir en Jordi. Que siguin vins de qualitat no significa que m'engalipéssin de cap a peus, ni molt menys, però un d'ells en especial em va tocar realment la fibra. El Figuero 15 va ser, pel meu gust personal, realment captivador, i va destacar de manera espectacular per sobre dels altres vins del celler, un vi que compraria sense dubtar-ho gens. Tot i que avui el vi que presento en el tast és el Figuero Noble 2009, bàsicament perquè al ser l'últim del maridatge, vaig tenir més temps per prendre notes amb tranquilitat.




D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodegas y Viñedos García Figuero.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 21 mesos en roure. dels quals 15 en roure americà i 6 en roure francès.
A la vista color cirera picota fosc, de capa mitja-alta amb rivet rosat, densa llàgrima, net i brillant.
Al nas és profund, d'intensitat mitja, però amb poca persistència aromàtica a mesura que avança a la copa, amb la fruita negra madura en primer pla, records de confitures amargues, espècies dolces, vainilla, records làctics i tocs minerals, flors seques i agradable fons de xocolata amarg i fumats.
A la boca ens mostra un agradable bouquet, una barreja ben integrada dels aromes detectats al nas, equilibrat, ampli en boca, de bona persistència, acidesa correcta i tanins poderosos, un pel agressius i secants, final llarg i torrat.


Està bé anar tastant vins de preus tant elevats en tastos com aquests del Kursaal, més que res, perquè de vegades et dones compte que lo més car no és lo millor.
Per aquest preu m'hauria d'haver cagat cames tremoloses avall i amb els ulls com xirivies!!!! 


El preu d'aquesta ampolla està entre els 55 i 65 euros depèn d'on la compris.


Per cert, m'agradaria donar les gràcies a en Marino per les seves fantàstiques explicacions, al seu gran caràcter desenfadat, obert, divertit, la seva gran fluïdesa de paraula i una gran capacitat de comunicació que segur que no va deixar a ningú indiferent, o si?... ("Comentari una mica irònic").

Sort que en Jordi ho anava amenitzant....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada