HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Mas Sinén Blanc 2012

LA MÀGIA DE POBOLEDA.

Una de les coses que més m'agrada és remenar pel meu petit celler per triar el vi perfecte en un d'aquells dies que tinc algun compromís important. Pensar quin vi pot anar millor amb un àpat o un altre, o senzillament experimentar i veure quin és el resultat. Però de vegades hi ha alguna ampolla màgica, que t'adones que la pots emparellar amb el que vulguis, ja que segurament et sorprendrà d'una manera o altre, i quan dic amb el que vulguis sempre dins d'uns paràmetres acceptables, és el cas d'aquesta ampolla de Garnatxa blanca única, que ens va captivar a tots des d'un bon principi, una bona manera d'acomiadar el dissabte esperant que el diumenge ens porti més sorpreses i molta alegria, encara que això últim de vegades costi una mica.
Salut!


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Burgos Porta.
Monovarietal de Garnatxa Blanca amb una criança de 6 mesos en bótes de roure.
A la vista bonic color groc palla brillant amb reflexes daurats de llàgrima densa i abundant, net.
Al nas és complex i captivador, fruita blanca, especiat, pell de taronja, orellanes, herbes aromàtiques, mineral, salí, flors blanques, làctic, tot en perfecte harmonia i amb una gran intensitat.
A la boca és gras, untuós, ampli, intens, de pas sedós, amb una gran estructura, 15º que no es noten per en lloc, gran equilibri, acidesa la justa, gran reflex dels aromes trobats al nas, espècies, fruita, flors, de bona persistència i final llarg i salí amb una gran mineralitat.

Una preciositat del Priorat.






Diferent, únic, captivador, expressiu.


El preu sobre les 16 euros al mateix celler, si no recordo malament..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada