HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Selva de Mar 2007

TEMPS, PACIÈNCIA I SENY.

Aquest vi i sobretot el que vaig llegir sobre ell, i les puntuacions que alguna de les milers de famoses guies de vins que hi ha al mercat que es dediquen a puntuar els vins, m'han fet reflexionar sobre la utilitat de les mateixes. El que la majoria de gent no sap, és que tan sols s'han d'utilitzar com a eina de consulta, és la meva opinió, després que cadascú faci el que li surti dels ous, però la realitat és que moltes de les guies, tot i que no es digui, estan molt condicionades pels mateixos cellers, una altre opinió personal. Amb això només vull dir que el gust personal és això, personal, ningú pot saber el que t'agrada i menys influir a l'hora de decidir-te per un vi o un altre. Amb el temps he descobert que nosaltres, els catalans en general som molt més intel.ligents que no pas els xinesos, americans o anglesos, i no ens calen les puntuacions de "gurús", (encara no he entès mai això de gurús), tals com en José o en Robert, per citar-ne dos al atzar, per apreciar un vi, i més quan la majoria de vins tastats són de les últimes anyades del mercat, un gran bordeus del 2013 amb 98 punts?, quan estigui en el seu punt àlgid d'aquí 6 o 7, anys quants punts li donaran? 115???, o senzillament ja no el puntuaran més?, o tindrem les puntuacions de la mateixa anyada en varis anys diferents?, quants cops el tastaran??, mil???.., o un Rioja clàssic d'un gran celler i un preu estratosfèric, només perquè és el vi preferit del senyor gurú, o aquell vi jove per menys de 10 euros que algú, una persona sola, única, ha decidit que és el millor vi d'Espanya, això sí, el celler encantat perquè les vendes es disparen. I després hi ha aquells cellers que no estan disposats a cedir els seus vins de manera gratuita als gurús, (ara li he agafat estima a parauleta), i ja són vetats i oblidats per el món del vi, exagerant una mica. Però per sort no tots som iguals i cada cop hi ha més gent que es deixa portar per les seves sensacions i no per l'etiqueta o el paladar d'un desconegut. Ho sento però mai serà el mateix un selva de mar del 2007 que un del 2013. Hi ha vins que necessiten viure per fer-nos viure.
Salut i Empordà.


D.O. EMPORDÀ.
Celler Mas Estela.
Cupatge de Garnatxa, Syrah i Samsó amb una criança de 15 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color granatós amb el rivet rosat de capa mitja i amb llàgrima fina i abundant, net i brillant.
A nas aromes de fruita madura, maduixetes silvestres, gerds, móres, agradables notes de sotabosci rosada, molsa, especiat, regalèssia, subtils notes de pebre i un fantàstic fons mineral, notes metàl·liques i torrats quasi inexistents.
A la boca presenta un agradable frescor gràcies a una encara molt present acidesa, agradable i ampli, equilibrat, amb les notes de sotabosc i les espècies, amb uns tanins madurs i sedosos, de gran persistència i un final llarg i mineral.


En algun lloc vaig llegir que era un vi molt potent amb molt reducció animal i excessivament sec, després vaig poder comprovar que es referien al 2013, jo us puc assegurar que no té res a veure amb el que he tastat i la gran evolució d'aquest 2007



El preu a botiga uns 17 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada