HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Lo Petitó 2014

EL PETIT D'EN TONI.

Feia molt de temps que no tastava un dels vins del Celler Pascona, d'en Toni Ripoll, si no recordo malament les últimes ampolles les vaig comprar fa un parell d'anys a la fira del vi de Falset. Allà és on vaig tenir el plaer de conèixer en Toni, un personatge del Montsant que desprèn alegria i felicitat pels quatre costats, un bon símptoma de que és molt feliç amb lo que fa i això ho fa notar per allà on va pasconitzant el territori català. És molt satisfactori per a mi tenir la gran sort de conèixer bons elaboradors d'aquesta zona que tant m'atrau.
L'hem gaudit al Glaç de Manresa, acompanyat per la família i un bon àpat.




D.O. MONTSANT.
Celler Pascona.
Cupatge de Sirà i Merlot amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i americà només el 50% del vi.
A la vista bonic color vermell robí intens amb el rivet violaci, de capa mitja amb llàgrima abundant que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és intens i llaminer, molta fruita negra i vermella madura, nabius, cireres, notes de maduixes amb nata, palotes, records minerals de pedra seca, especiat.
A la boca entrada agradable, gran finor, amb acidesa vibrant, fresc, afruitat, sense notes d'amargor, equilibrat, de cos lleuger, i amb uns tanins suaus i agradables, pas per boca sedós, i amb una justa calidesa, de persistència mitja i final correcte.



El preu al restaurant 13.50 euros, a botiga uns 7 euros.


Salut i Sirà,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada