HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Guímaro Camiño Real 2016

FOLLAS NOVAS.

 Éste vaise e aquel vaise,
e todos, todos se van.
Galicia, sin homes quedas
que te poidan traballar;
tés en cambio orfos e orfas
e campos de soledad,
e nais que non teñen fillos,
e fillos que non ten pais,
e tes corazóns que sufren
longas ausencias mortás,
viudas de vivos e mortos
que ninguen consolarà. 

El patiment de l'emigració durant la dictadura franquista perfectament plasmat per la poetessa gallega Rosalía de Castro, i escrit amb el gallec del resurgiment.


D.O. RIBEIRA SACRA.
Bodega Guímaro.
Cupatge de Mencía (80%), Caíño, Merenzao, Garnatxa Tintorera, Mouraton, Souson i Negreda amb una criança de 7-8 en foudres i 3-4 mesos en bótes de roure francès.
A la vista, en copa borgonya, color vermell robí intens amb el rivet entre lilós i grana i amb reflexes blavosos de capa mitja i amb fina llàgrima, net i brillant.
Al nas és tota una explosió aromàtica profunda i intensa, destaquen les notes de fruita vermella fresca i àcida, maduixes silvestres, gerds, amb agradables notes florals de violetes, quelcom especiat i amb records d'herbes aromàtiques com la farigola i subtils records de molsa i mineralitat terrosa, i algun record fèrric.
A la boca és delicat i lleuger, profund i estructurat, és un vi molt seductor gràcies a la seva capacitat aromàtica, àgil i amb una acidesa molt refrescant i uns tanins madurs i fluids, amb una sedositat rústica i terrosa que ens regala una agradable persistència entre afruitada i especiada, i amb un final de viva acidesa i amb petits records salins.


Frescor atlàntic en estat pur.


El preu és tot un escàndol, 15 euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada