HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Massipa de Scala Dei 2016

REMAKE.

Diuen que les segones parts mai són tant bones..., i per norma general, i si ens fixem en les estadístiques, acostuma a ser així. Però sempre hi ha algú que trenca la regla, algú disposat a destrossar les estadístiques i callar moltes boques.
Tot això ho dic perquè Massipa de Scala Dei és la reedició d'un dels vins del celler que s'havia elaborat en el passat amb el nom de Blanc de Scala Dei, i que per sort per a nosaltres, ha decidit tornar a elaborar. Que més puc dir, la cara més fresca de la Garnatxa Blanca del Priorat.

Un "APLAUSSU" molt gran!


DO.Q. PRIORAT
Cellers de Scala Dei
Cupatge de Garnatxa Blanca i Xenin amb una criança de uns 12 mesos en bótes de roure francès amb les mares.
A la vista és de color daurat intens i amb una bonica lluïssor, amb una fina i lenta llàgrima, net i brillant.
Al nas és expressiu, amb notes molt balsàmiques, anisats, herbes aromàtiques, fonoll, romaní, mediterrani, rosada, flors blanques, la fruita blanca intensa i madura, amb quelcom de cítrics, pell de llimona, i una fantàstica mineralitat, pedra seca.
A la boca ens ens captivarà la seva classe i elegància, i una extraordinària frescor que ens envoltarà des del principi, una acidesa tensa i vertical, que li aporta profunditat, estructura i un gran recorregut. És un vi sàpid i complex, amb petits records torrats, molt fins i cremosos acompanyats per una agradable persistència anisada del fonoll, i un final amb una extraordinària mineralitat cítrica.



Salut, Garnatxa i Xenin!!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)