HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Monthélie 1er Cru Meix Bataillé 2013

VIN FIN

Qualificatiu, molt imprecís, el comerç de vins fins és un concepte sovint utilitzat abusivament per alguns comerciants, especialment per les cases de subhastes de vins. Aquest comerç sovint està lluny d'estar dedicat exclusivament als millors vins produïts en el món.
Qualificador genèric reservat només per a vins de denominació per indicar que són de qualitat, però la seva utilització no vol dir res molt precís i es deixa a llibertat del productor o comerciant.
En aquest cas, i com a opinió personal, mereix sobradament el qualificatiu de "vi fin" de Bourgogne per la seva qualitat innegable.
Salut i Pinot!


AOC MONTHÉLIE PREMIER CRU - CÔTE DE BEAUNE - BOURGOGNE
Domaine Henri Pion
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 18 mesos en bótes de roure francès.
A la vista bonic color vermell robí intens amb el rivet rosat, de capa mitja-baixa, de llàgrima molt fina, net i brillant.
Al nas és realment intens, agradables notes de fruites vermelles, maduixes, gerds, groselles, notes d'espècies exòtiques molt hipnotitzadores acompanyades per els aromes florals, de roses i violetes seques, records molt subtils de sotabosc i dels fins torrats de la criança, amb un fons de notes fumades molt suaus i agradables.
A la boca és un vi fi, elegant, però amb una bona intensitat, entrada àmplia i vibrant, amb un agradable frescor, tanins suaus i ben integrats, i d'acidesa vertical, ens dona una gran estructura i un vi amb una tensió de principi a fi, persistència especiada i floral, i final llarg i delicat.


Una passió, una debilitat, una denominació.


Cap comentari:

Publica un comentari