HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Oda 2008

ODA A LA TERRA FERMA.

Aquest Diumenge va de Costers! després del fantàstic Ónra, ara toca el no menys espectacular Oda, què afortunats que som! aquí estem, disfrutant d'aquest meravellós Diumenge! que més podem demanar, ja sé que ho dic molt, però és així de cert, bona companyia, bon vi, salut i pela ( poca, però per anar fent)!!. No deixa de ser curiós, que cap dels vins d'aquest cap de setmana, no fos del meu celler, em sembla que encara no m'hi havia trobat mai, perdoneu pel petit apunt, ja està dit, també he de dir, que només han estat tres ampolles quan normalment en cauen unes cinc!, ara no us penseu que sóc un "borratxín" , tot depèn de la gent que som i del dia que comença el festival.
Anem al tema del vi, el sentiment general de la taula, després d'intercanviar les nostres sensacions a l'obrir aquest Oda 2008, i ja havent catat amb anterioritat l'Ónra 2010, ha estat que, en primer són dos grans vins, bastant diferents entre si, i en segon lloc l'opinió general de la majoria dels nostres paladars es decanten per l'Oda 2008, un vi potent, amb caràcter, complex, amb sensacions marcades des del primer fins a l'últim moment.



DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Castell del Remei.
cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre i Syrah amb una criança de 12 mesos en bótes de roure americà i francès.
A la vista color cirera picota amb rivet granatós, amb llàgrima lenta, net i brillant, amb força capa.
Al nas, complexe, amb un bon ventall aromàtic, des de la fruita vermella i negra madura, tocs especiats, vainilla i regalèssia, subtils minerals i vegetals, tot ben integrat, després d'una estona records torrats, torrefactes com el cacau i fumats, molt expressiu, un plaer!
A la boca, entrada sedosa, potent, ampli,amb caràcter, carnós, tanicitat marcada que li dona un bon volum en boca, juntament amb una bona acidesa, records torrefactes en boca, molt persistent i final llarg.

El preu entre 10-11 euros.


M'agradaria donar les gràcies de tot cor, al grup de someliers, que m'acompanyen cada setmana, per tenir la paciència d'aguantar-me, per voler compartir amb mi tot el conjunt de noves sensacions que junts descobrim cada cop que obrim una ampolla de vi, i que gràcies a tots, cada dia en sabem una mica més.

Gràcies macus meus!

Ónra 2010

UN PRESENT DES DEL SERRAT.

Som Diumenge i fa un matí fantàstic, amb una temperatura molt agradable i un bon solet, com ja sabeu, toca dinar a casa els papes, però avui serà diferent, ja que tenim uns convidats molt especials, pinta un bon àpat com sempre, amb bona companyia, bona conversa i bon vi, ens ho passarem bé. Com era d'esperar, els convidats es presenten amb una ampolla de vi, que gaudirem durant el dinar. He de dir que ja ho sabia, el dissabte al matí vàrem anar junts a comprar-la, mentre algú va decidir anar a l'Stradivarius, els altres vàrem anar a donar una ullada a un celler que hi ha al centre. He de dir que sense dones, millor!! mooolt millor!! més tranquils, sense preses, al nostre ritme, una treballant i l'altre a l'Stradivarius, perfecte!. Bé doncs, finalment el convidat es decideix per una ampolla de Costers del Segre, sap perfectament com tocar-li la fibra al meu pare, sap com emocinar-lo, un vi de la terra ferma! i segurament aquest no l'ha provat mai. Que cabrit aquest convidat!!!.No va ser l'única ampolla que vàrem comprar, he de dir que vàrem sortir amb dues ampolles cadascun, jiji.... som el que no hi ha!!!!
Per cert, la de l'Stradivarius tampoc va tornar amb les mans buides!!!! No ho hagués dit mai! Que rar!!!.


DO. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Lagravera.
Cupatge de Garnatxa, Merlot i Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en roure francès.
Aquest vi presenta pòsits, aneu alerta quan el serviu, i sinó, decanteu-lo.
A la vista color cirera picota intens, net i brillant amb un rivet grana, de capa mitja-alta, llàgrima densa i elegant.
Al nas és elegant, d'entrada records de terra mullada i sotabosc, amb bona combinació de la fruita vermella fresca amb tocs especiats, pebre, balsàmic, records minerals i un fons torrat molt agradable.
A la boca entrada sedosa, ampli, llaminer, subtil, amb bona acidesa ben conjuntada amb uns tanins polits, dolços, bona acidesa i ben estructurat. Un vi fi i molt agradable, tot un plaer.


El preu entre 8-9 euros.

Ha estat una vetllada perfecte! Gràcies a tots.


Mont Marçal 2012

UN CLÀSSIC DEL RESTAURANT DEL DISSABTE.

Potser és el restaurant on més vegades he estat, un clàssic dels dissabtes al migdia, un lloc on realment, la relació qualitat-preu és molt bona.
Avui tinc partit de la Lliga Catalana a les quatre de la tarda, o sigui que toca dinar dora i lleuger, ens decidim pel restaurant ja esmentat anteriorment, bàsicament per dues raons, la primera i més important és que, és el restaurant preferit de la meva filla i la seva amiga, i en segon lloc, que el menú que fan és realment interessant. Si mai decidiu anar-hi sobretot truqueu i reserveu taula, és d'aquells llocs que s'omplen amb molta facilitat. El menú és de 13 euros, amb una bona diversitat de plats per triar, em decideixo per un plat de papardelle amb bolets i alls tendres i de segon un bistec d'entrecot (tot força lleugeret), per beure, vi negre, quin?? el del menú? Sí, no? doncs som-hi, una ampolla de Mont Marçal 2012!!.
Òndia tu!! ara veig que no us he dit el nom del restaurant!!!. Bé, millor que no, quanta menys gent ho sàpiga millor, ho enteneu, oi??.




DO. PENEDÈS.
Celler Mont Marçal Vinícola.
Cupatge de Merlot, Syrah i Ull de llebre
A la vista, intens, viu, color cirera fosc amb reflexes violacis, de capa mitja alta, net i brillant amb una bona llàgrima lenta.
Al nas és intens, amb matisos molt interessants, fruites de bosc, pinzellades florals, violetes, especiat, regalèssia, anisats, tocs de xocolata i cacau.
A la boca entrada potent, intens, amb cos, ampli, bona fruita madura, tanins amables, dolços, bon equilibri amb l'acidesa, bona persistència i un final llarg. Un vi fàcil de beure i molt interessant.

Totalment recomanable, i el preu 3-4 euros!!!!! genial! Un bon dinar!!! Sí Senyor!.

Per cert! Dissabte rodó, victòria per 3-0 sobre l'Igualada.

Terrer de la Creu

UN PENEDÈS....I RES MÉS.

Primer de tot que sapigueu, que no hi ha anyada a l'etiqueta del vi, l'ampolla no la porta per enlloc. En segon lloc, tampoc sé les varietats de raïm amb les quals ha estat elaborat, i en tercer lloc, és un vi que als que m'acompanyaven i a mi mateix, ens va decepcionar una mica.
Com ja vaig dir en l'entrada del Toc de Solergibert, no va sé un vi digne del menú que havíem demanat, així que vam decidir canviar-lo, això sí, un cop ja ens l'havíem begut, mes o menys. Aquest és d'aquells vins, que si te'l trobes en un bar dels de sempre, on fan el típic menú de 6 euros, amanida verda, llom amb patates, vi aigua i flam, i et serveixen aquesta ampolla, surts realment encantat, ja que el vi ha estat correctíssim en relació al preu de tot l'àpat. Però si vas a fer un menú de 22 euros, realment esperes quelcom més, he de dir que per el preu que val aquesta ampolla, al mercat podem trobar vins infinitament millors, és una de les assignatures pendents de molts restaurants d'arreu, però que crec que mica en mica aquesta tendència va canviant, i cada cop són més els que aposten pels vins de casa i sobretot, amb una bona relació qualitat-preu.
Ja està bé de tanta Riojitis i Riberitis!!!!!! que aquí fem molt bon vi!!!! homeeeee!!!!!.


DO. PENEDÈS.
Celler Terrer de la Creu.
Segons la meva petita investigació, monovarietal d'Ull de Llebre, i ja no sé res més.
A la vista color grana amb rivet lilós, capa mitja, net i brillant.
Al nas,  intensitat baixa, aromes de fruita vermella madura, vegetals, molts records a la fusta, torrats.
A la boca,  potent, sensació aquosa, un pèl licorós, amable, molts records de la fusta en boca, persistent i final mig.
Com sempre us dic, és una opinió del tot personal i  molt criticable, i com sempre us dic, no hi ha vins dolents, hi ha diferents paladars.

El preu uns 6 euros.
I ja està tot dit.

Monólogo Crianza 2010

POR SI ALGUNA VEZ SOÑAMOS Y SI HAREMOS PUES ESTAMOS.....


Ha estat veure el nom d'aquest vi i no poder evitar recordar el monólogo de Segismundo, la Vida es sueño, i és que quan tenia 16 anys (ara en fa 15, jiji...) , la meva professora de Literatura Castellana, ens va fer aprendre aquest monòleg, i des d'aquell dia que no he pogut aconseguir borrar-lo de la meva ment. Que quedi clar, que tampoc ho vull, estic molt orgullós de mi, i la meva memòria!.
Aquesta ampolla va ser la segona del Dissabte, he de dir que tenia una difícil papereta, ja que abans haviem tingut el privilegi de catar el memorable i engalipador, "FINCA AIGUASALS 2009!!" (això sí que va ser un monòleg!!). A partir d'ara sempre que parli d'aquest extraordinari vi, ho faré en majúscula i negreta, no n'hi ha per menys.
Tornant al Monólogo, perquè recordem que aquesta és la seva entrada, he de dir que va estar del tot correcte i, realment no ens va defraudar gens, es va comportar amb molta seriositat i professionalitat, com és d'esperar d'un Rioja.



DO. RIOJA.
Bodegas Solar Viejo.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 12 mesos en roure americà.
A la vista, color grana amb rivet violaci amb capa mitja-baixa, net i brillant.
Al nas, fruits vermells madurs combinats amb records fumats i torrats de la fusta, pinzellada subtil de la vainilla.
A la boca, entrada suau, lleugera, tornen els records de la fusta, torrats i fumats, tanins suaus, sedosos, un vi agradable, però amb poca història, poc persistent i de final mig. Un Rioja modern.
I és que venim d'on venim!!!! però pel preu que té, val la pena provar-lo.

Preu entre 4 i 5 euros.

...y el mayor bien es pequeño, que toda la vida es sueño y los sueños sueños son.

Aire de Blunt 2008

ORGULLÓS DE LA TERRA.

Com m'agrada poder parlar dels vins de casa, i amb això em refereixo als vins de Catalunya, però més concretament als del Pla de Bages, terra de Maquis, de bandolers, de gent arrelada a la terra i a la seva feina, de gent que creu amb el que sent, de gent que defensa les seus ideals, de gent que no s'amaga, de gent que lluita..., en definitiva, de gent de vi.
Ai, perdoneu! però ara m'ha agafat la vena Independent!! tornarem al vi abans no comenci a dir coses que en aquest blog no vénen al cas.
Sinó vaig mal informat, aquest vi surt d'unes vinyes de Cabernet Sauvignon al peu del Collbaix, de la mateixa parcel.la d'on surt un altre gran vi, el Singular. Aquest Celler és un projecte de dues persones molt arrelades a aquestes terres, un enòleg i un restaurador, tots dos molt coneguts a la comarca. Un vi de Garatge, d'autor, amb el caràcter i la personalitat d'aquesta terra i la seva gent.



DO. PLA DE BAGES
Cellers Underground.
Monovarietal de Cabernet Sauvignon amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista, color cirera fosc amb reflexes grana de capa alta i llàgrima lenta i elegant, net i brillant.
Al nas, complexe, intens, potent, fruita negra madura, confitada, records vegetals, pebrot, especiat, pebre, regalèssia, subtils anisats, fumats i fons torrat.
A la boca, entrada potent que t'omple la boca, sedós, intens, un pèl balsàmic, tanins poderosos però agradables, tornen els torrats i les sensacions vegetals, molt persistent i amb un final força llarg.
Un vi molt seriós, que jo crec, que amb el temps donarà molta guerra.
Del seu germà gran, el Blunt, ja en parlaré més endavant.


El preu, uns 19 euros per aquest vi d'autor de limitada producció.

Au!! doncs!.

Toc de Solergibert 2011

MOLT CORRECTE, GRÀCIES.

La culpa no és del vi, el problema és que teníem molt bones espectatives, després de l'anyada anterior, esperàvem que aquesta, estaria per sobre, però.....no ha estat així, llàstima, però això no vol dir que no estigui bé, que quedi clar!!.
Som Dissabte migdia i anem de restaurant amb uns amics, decidim que farem el menú, que és més que correcte, i el vi, ens arrisquem a provar el del menú. Ens fem canviar les copes per unes de més adients, per sort aquí en tenen, perquè he estat en algun lloc, que n'hi ha per plorar!. Bé, tornant al vi, ens porten el del menú, i em sap molt greu dir-ho, però no és digne de acompanyar-nos durant el dinar, és una opinió unànime de tota la taula. Amb això, us vull deixar ben clar, que no és un vi dolent, si no que pel tipus de menú i la qualitat, no maridarà bé, en altres tipus de menú, seria l'acompanyant perfecte, però no és el cas.
Així doncs, ens fem portar una ampolla de Toc de Solergibert 2011, ja el coneixem, no és la primera vegada que el demanem, però sí aquesta anyada, a veure que tal.


DO. PLA DE BAGES.
Celler Solergibert.
Cupatge de Merlot i Cabernet Sauvignon, un 10% del Cabernet és de l'any 2010, o sigui que no és de l'anyada 2011 cent per cent. Criança de 10 mesos en roure francès.


A la vista, color robí fosc amb rivet violaci, de capa mitja-alta, net i brillant.
Al nas, fruita madura, negre i vermella, tocs vegetals, pebrot, especiat, vainilla, torrats agradables i tocs fumats.
A la boca és suau, agradable, sedós, records torrats i torrefactes, cafè, xocolata, tanins marcats, un pèl massa astringents, un vi de final i persistència mitjana 

Una anyada a la que pel meu gust li falta un TOC d'expressivitat.
El preu, uns 6 euros.