HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Monólogo Crianza 2010

POR SI ALGUNA VEZ SOÑAMOS Y SI HAREMOS PUES ESTAMOS.....


Ha estat veure el nom d'aquest vi i no poder evitar recordar el monólogo de Segismundo, la Vida es sueño, i és que quan tenia 16 anys (ara en fa 15, jiji...) , la meva professora de Literatura Castellana, ens va fer aprendre aquest monòleg, i des d'aquell dia que no he pogut aconseguir borrar-lo de la meva ment. Que quedi clar, que tampoc ho vull, estic molt orgullós de mi, i la meva memòria!.
Aquesta ampolla va ser la segona del Dissabte, he de dir que tenia una difícil papereta, ja que abans haviem tingut el privilegi de catar el memorable i engalipador, "FINCA AIGUASALS 2009!!" (això sí que va ser un monòleg!!). A partir d'ara sempre que parli d'aquest extraordinari vi, ho faré en majúscula i negreta, no n'hi ha per menys.
Tornant al Monólogo, perquè recordem que aquesta és la seva entrada, he de dir que va estar del tot correcte i, realment no ens va defraudar gens, es va comportar amb molta seriositat i professionalitat, com és d'esperar d'un Rioja.



DO. RIOJA.
Bodegas Solar Viejo.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 12 mesos en roure americà.
A la vista, color grana amb rivet violaci amb capa mitja-baixa, net i brillant.
Al nas, fruits vermells madurs combinats amb records fumats i torrats de la fusta, pinzellada subtil de la vainilla.
A la boca, entrada suau, lleugera, tornen els records de la fusta, torrats i fumats, tanins suaus, sedosos, un vi agradable, però amb poca història, poc persistent i de final mig. Un Rioja modern.
I és que venim d'on venim!!!! però pel preu que té, val la pena provar-lo.

Preu entre 4 i 5 euros.

...y el mayor bien es pequeño, que toda la vida es sueño y los sueños sueños son.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)