HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Bruberry 2011

LLAMINADURA.

Després d'una nit de Sant Joan molt llarga i extraordinària, aquest matí ens ha costat un pèl desenganxar-nos dels llençols, i a mi més que a ningú, ha estat un despertar molt esglaonat i evidentment jo he estat l'últim. Com que el matí ha estat molt curt i un cop estàvem a punt ja eren les 12 passades, decidim que escamparem en algun restaurant de la comarca, i així no ens compliquem a casa. Qualsevol excusa és bona per no parar quiets, i és que si el pare és un nervi, la mare i la filla ho son el doble.
Dinar fantàstic, bon vi, bona companyia i grans moments de moltes rialles familiars, pot ser ha estat aquesta llaminadura del Montsant la que ens ha portat tanta alegria a la taula durant el dinar...


D.O. MONTSANT.
Celler Portal del Montsant.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena i Sirà amb una criança de 5 mesos en barriques de roure francès i una part en tines de ciment.
A la vista intens vermell cirera picota fosc de capa alta, gras, rivet lilós i densa llàgrima que tinta la copa.
A nas es mostra intens, destaquen els aromes a fruita negra i vermella, gerds, móres, prunes, nabius, amb records especiats i mentolats, tocs florals i subtils records del roure i sotabosc.
A la boca és intens, lleuger i molt llaminer, fruita dolça molt present, amb una acidesa correcta  i uns tanins ben integrats molt suaus i dolços, post gust especiat i mentolat, de bona persistència i final molt correcte.
Més que correcte.


El preu entre 10 i 11 euros, a nosaltres, al restaurant, ens n'han cobrat 17 euros.


Felicitats a tots els Joans!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada