HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Selenita 2010

EL VI DELS FINALISTES.

Sensació agredolça la que ens ha quedat aquest dissabte al matí. Després d'una primera fase perfecte, invictes, i uns quarts de final i una semifinal en la mateixa línia, en l'últim partit i el més important el físic ens ha traït (putus bessons!!!) i és que l'edat no perdona, jo el que tinc clar és que en condicions normals els escombrem de la pista, però s'ha d'acceptar la derrota amb esportivitat i felicitar als campions. Només dir que això no quedarà així, Sergi, i que sapigueu que a la pròxima us aixafarem com a escarabats!.
Això si, el dinar no el vàrem perdonar i vam celebrar la derrota amb tota la magnificència possible amb aquest bon vi del Montsant.


D.O. MONTSANT.
Bodega Dit Celler.
Cupatge de Garnatxa, Sirà i Cabernet Sauvignon amb una criança de 5 mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista bonic i molt viu color cirera picota amb rivet granatós, amb llàgrima abundant, net i brillant.
Al nas és molt fresc amb aromes intensos de fruita negra i confitures acompanyats d'uns torrats molt agradables i aromàtics, records de cafè, cacau, xocolata i tocs de caramel de vainilla.
A la boca és ampli i potent, molt agradable, amb post gust torrat, sucre cremat, acidesa correcte i tanins madurs i presents, persistència mitja i final correcte i agradable. Un vi que convida a beure, fàcil i divertit.



El preu uns 9-10 euros i 14,50 euros al restaurant.


Salut i molta felicitat, malgrat i la derrota el cap ben alt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada