HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Alto Siós 2010

DE BALAGUER.

Un altre novetat per aquestes festes, a casa el Patriarca, com no podia ser d'una altre manera, un Costers del Segre, en aquest cas d'un celler de la comarca de la Noguera, més concretament de la població de Balaguer, per si els hi voleu fer una visita. Un celler, a la Ribera del Sió, que va començar la seva aventura l'any 1998 de la mà de la família Porcioles-Buixó, un altre bon exemple de gent que estima la terra i els apassiona el món del vi.
A casa nostra el vam gaudir amb tota la humilitat i tot respecte que és mereixen aquests petits i apassionats elaboradors que amb tot el seu esforç i il·lusió, ens deixen la seva empremta a la taula cada cop que obrim una amolla per gaudir-la amb les persones que més ens importen.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Costers del Sió.
Cupatge de Sirà, Ull de Llebre i Garnatxa amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
A la vista color cirera picota i rivet entre grana i lilós de capa alta amb llàgrima densa que ens tinta la copa, net i brillant.
Al nas ens mostra una bonica complexitat aromàtica amb un bon equilibri, fruita vermella i negra, maduixes, cireres, nabius, records especiats, clau, vainilla, flors seques i subtils minerals, terra mullada, molsa, aromes mentolats i d'eucaliptus, fons torrefacte, xocolata i cafè.
A la boca és un vi amb una entrada àmplia, de gran densitat, carnós, molt agradable i de certa potència, equilibrat, amb una bona acidesa i uns tanins fins i delicats, dolços, de post gust torrat amb records afruitats i a vainilles, de final i persistència mitjana.


Un vi interessant i correcte però sense cap aportació nova i diferent, però amb una bona relació qualitat-preu.


El preu sobre els 15 euros.

www.costersio.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada