HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Fredi Torres Classic 2014

ELS ODIOSOS VUIT.

Hi havia una vegada un grup de gent molt apassionada pel món de la vinya i tot el que això representa. Un diumenge qualsevol al matí, van decidir ajuntar-se per fer una petita escapada a un dels racons més bonics de la comarca. Allà, envoltats de vinyes i oliveres van poder gaudir d'un paratge únic entre muntanyes i boscos de pins i alzines, tot respirant els extraordinaris flaires de sotabosc, de romaní i farigola, mentre conversaven sobre els avantpassats que van poblar aquestes terres i sobre tot el valor històric que ens han deixat en herència.
La felicitat emanava de tots els rostres envaint l'espai i l'entorn, contagiant la bellesa i el benestar dels odiosos vuit, i compartint molt més que unes senzilles vivències.
Acabaren tots a la Destil·leria odiant-se un xic més.


D.O.Q. PRIORAT.
Fredi Torres Viticultor.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena, Syrah i Garnatxa Blanca amb una criança de 10 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color vermell robí intens amb el rivet lilós, de capa mitja i amb una fina i abundant llàgrima, net i brillant.
Al nas és l'escènica del Priorat, un vi molt sincer, autèntic i directe, fruita vermella, maduixes, gerds, sense sobre maduració i amb poca extracció, notes de herbes mediterrànies, romaní, molsa, i les subtils i elegants notes minerals, pedra i pols.
En boca combina el priorat més clàssic amb la frescor dels Priorats més moderns, sedós i profund, la fruita i les notes mediterrànies són molt presents, amb una acidesa fantàstica i uns tanins finíssims que li aporten molta elegància, un vi ben estructurat i de gran harmonia, de persistència mineral i final llarg.


Un vi que desprèn frescor pels quatre cantons, sense oblidar en cap moment els seus orígens Prioratins.


Un vi que m'ha fascinat del tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada