HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Viña Ardanza Reserva 1999

CAMÍ A LA PERDICIÓ.

Qui collons és capaç de posar-li data de defunció a un vi?, va home no fotem!. Encara recordo que algú em va dir que aquesta ampolla estaria morta, morta????????, i que collons saps tu si no estàs aquí per provar-la, i no tens ni puta idea de com ha estat conservada durant tots aquests anys. Que passa, que ets un putu endeví o només tens ganes de tocar-me les pilotes?, però qui collons et penses que ets?, el futuròleg de tres i l'astròleg?. Au va, tira cap a casa que si et torno a veure et rebento l'ampolla al cap, això sí, quan estigui buida del tot.
Salut i molta calma amb els sobrats!


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega La Rioja Alta.
Cupatge majoritàriament de Tempranillo i Garnatxa amb una criança de 36 mesos en bótes de roure americà i un mínim de 24 mesos en ampolla abans de ser comercialitzat.
A la vista color vermell robí poc brillant i evolucionat, amb el rivet ataronjat, de capa mitja amb formació de llàgrima fina i presència de precipitats.
Al nas necessita airejar-se una estona, bona intensitat, de bona evolució, aromes de fusteria, terra mullada, notes de tabac aromàtic, de fulles de te, especiat, vainilla, notes anisades, herbes aromàtiques i sobretot una fruita madura i confitada molt present, cireres, nabius, móres, extraordinari, i aquí no acaba, notes torrades de cacau i cafè, notes amargues i cítriques de pell de taronja seca, un vi amb molta vitalitat tot i la seva avançada edat.
A la boca destaca la seva fruita sucosa, un vi fràgil, profund i de gran finor, amb molta història, amb records especiats de la vainilla, i les notes de taba, molta amplitud i amb una acidesa vibrant, viu, amb uns tanins elegants i fins, d'un bon equilibri i una màgia única només aconseguida en aquests grans vins de la Rioja, de persistència anisada i final llarguíssim.



Un gran vi, que després de 5 dies obert mostrava més vitalitat que al principi, realment molt sorprès.


El preus uns 20 euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada