HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



El Pacto crianza 2011

UN MÉS.

No te res a veure amb el vi, però m´ha vingut al cap pel tema del nom de l'ampolla. Això no significa que el vi sigui terrorífic, ni molt menys, però de vegades el subconscient...
The Pact ens explica com dues germanes, Nicole i Annie, tornen a la casa de la seva infància al morir la mare pel funeral. Mentre passen la nit a la casa, les germanes sentiran una presència misteriosa. Els sorolls les espantaran durant tota la nit, els objectes es mouen i hi ha una foto que apareix d'una dona desconeguda al costat de la seva mare. Annie comença a experimentar una sèrie d'intensos i pertorbadors somnis, visions que la porten a destapar una cosa terrible sobre el passat de la seva mare, que finalment s'acabarà revelant.
Res a veure amb el missatge d'aquesta ampolla, serà doncs que tampoc m'ha dit res de nou?


D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Classica
Cupatge de Tempranillo i Garantxa amb una criança de 16 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera fosc amb el rivet granat, de capa mitja-alta amb abundant llàgrima fina que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas aromes nets de la fruita més aviat vermella madura, espècies, vainilla, torrats de la fusta, notes minerals i quelcom de records fumats.
A la boca és més aviat càlid, marcat per les notes de la fruita madura i les notes especiades, potent, notes dolces de la vainilla, acidesa justa, i amb una persistència amb notes torrades i final mig.



Un dels molts Riojas correctes que volten pel món. Però és que ara ja busquem alguna cosa més.


Un vi de 7 euros a botiga i 14 al restaurant.

Cap comentari:

Publica un comentari