HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pardelasses 2015

EMPALMAT.

Segons el diccionari, una de les definicions de trempar és fer assolir al metall o al vidre el punt de fusió òptim per treballar-lo, o de forma més col·loquial també s'utilitza per definir el penis en erecció. Quan dic empalmat em refereixo a la forma col·loquial de trempar, i no a la definició normal del verb, d'ajuntar o connectar els extrems, o el fet de colpejar la pilota amb el palmell de la mà. Em refereixo col.loquialment i vulgarment a el que molts dirien (jo no) tenir-la dura, estar empalmat, trempat com un mico amb cel. També he de dir, perquè quedi clar, que és senzillament una manera de parlar, fent referència a un vi que per les seves qualitats i segons els meus gustos personals, i en les circumstàncies que el vaig tastar, és extraordinari.
Salut i Priorat!

Per cert, encara vaig ben "Tiesu" i engarrotat!


D.O.Q. PRIORAT.
Celler Aixalà Alcait
Cupatge a parts iguals de Garnantxa i Carinyena amb una criança de 15 mesos en bótes de roure francès i americà i 6 mesos en ampolla.
A la vista color vermell cirera intens amb el rivet violaci, de capa mitja-alta i amb abundant llàgrima densa i lenta, net i brillant.
Al nas ens mostra tot el seu caràcter prioratí més autèntic, potent, complex, destaca la fantàstica mineralitat a pissarra calenta, herbes aromàtiques, fruita negra madura, melmelada de móres, préssec, pell de taronja, notes fumades, espècies dolces i quelcom de cacau.
A la boca és un vi molt saborós i ampli, amb un paladar extremadament mineral, com llepar la pissarra, molt estructurat, apareix la fruita negra amb companyia de les espècies, potent, amb una acidesa refrescant i uns tanins vigorosos i ben integrats, de llarga persistència en boca i un final llarg marcat per el terroir del Priorat.



El preu a botiga uns 16 euros

Si fós un gurú li donaria 94 punts, però com que no ho sóc ni ho vull ser, i jo no dono punts, només opinions..... és queda tan sols amb la meva empalmada que no és poc.

Cap comentari:

Publica un comentari