HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Pardas Aspriu 2012

GRAVA I ARGILA.

Quan un viticultor pren la decisió d'elaborar un vi únicament d'una vinya, inequívocament la seva voluntat és que el seu treball vitícola reflecteixi com un mirall el lloc. Aquest caracteritzarà el vi i el dotarà d'identitat. La voluntat de transferir el terrer a la copa. El lloc per sobre del viticultor.
És intrínsec en l'home, encara que massa sovint s'oblida, el desig de retrobament amb la natura, establir lligams amb ella, realitzar-s'hi.
Els viticultors elaboradors vinificant vins de terrer, potser volen satisfer aquest desig, crear una connexió íntima amb el medi, a la recerca de quelcom irracional. Perquè creuen que la vinya i el vi més que cap altre cultiu possibilita aquest encontre.


Paraula de Pardas


D.O. PENEDÈS.
Celler Pardas.
Cupatge de Cabernet Franc i Cabernet Sauvignon amb una criança de 13 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera intens amb el rivet granatós, de capa mitja-alta i abundant i densa llàgrima que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas desprèn frescor mediterrani, herbes aromàtiques, farigola, fonoll, aromes balsàmics, eucaliptus, menta, la fruita desperta lentament, vermella i negra, madura, records de melmelades de móres i maduixes, pell de taronja, i d'espècies com el pebre, canyella, i un lleuger toc de clau, agradables notes torrades i alguna torrefacte, cafè i xocolata, tot ben arropat per elegants notes minerals, de terra, sotabosc, fullaraca, molsa i pinassa.
A la boca és un vi ampli i exuberant, carnós, sorprèn la seva elegància, bona fusió de l'alcohol, intens, amb la bonica complexitat de les notes balsàmiques que juntament amb la seva acidesa cítrica i fèrrica li aporta un gran frescor, realment molt viu, marcat per les notes nasals en bon equilibri i uns tanins sedosos i ben integrats, bona persistència i final llarg i molt especiat.



Elaborat tan sols en les gran anyades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada