HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Viña Albali Reserva 2007

ÉS UN RIOJA CLÀSSIC?? NO, ÉS DE VALDEPEÑAS !!

Quart vi del lot de cata, ja només en queden dos!!. Avui em ve de gust tallar pernil i formatge, o sigui, que toca un vinet!! i aprofitant que tinc els del lot, obriré l'últim negre que em queda, els altres són un blanc i un rosat. No m'enrotllaré gaire, ja que és un Dimarts i el vi tampoc té més història, no vull dir que sigui dolent, perquè no ho és, simplement que no és del meu estil i tampoc m'ha entusiasmat massa, per no dir gens, com aquest, penso que n'hi ha molts per aquests mons, però s'han de provar per poder opinar. Tot són experiències que en definitiva el que ens aporten és més coneixement, i en el fons això és el que ens importa, bé, a part del plaer de disfrutar d'un bon vi.

DO. VALDEPEÑAS
Bodegas Félix Solís.
Monovarietal de Tempranillo (Ull de llebre, a casa nostra) amb una criança de 12 mesos en roure americà i de 3 a 4 anys en ampolla.

A la vista, color robí brillant amb rivet grana amb llàgrima lenta.
Al nas, destaca la fusta per sobre de tot, pel meu gust massa marcada, pinzellades de fruita vermella molt madura, especiat, vainilla.
A la boca, entrada suau, lleuger, tornen els records de la fusta per sobre de tot, espècies, tanins madurs i final persistent.


El vi és fruita per sobre de tot.
El preu em sembla que uns 3-4 euros.

       No hace falta que digas nada más!!

Bouchard Père & Fils Pommard 2003

L'EVOLUCIÓ DE L'ELEGÀNCIA.

Com passa el cap de setmana!!! ja som Diumenge!! I ja sabeu, toca dinar familiar a casa els papes, com cada setmana. Aquest cop intentaré  que el meu pare i el meu germà s'endinssin en aquesta meravellosa regió francesa que és la Borgonya, i que a mi, em té enamorat.
Fa molt de temps que vaig adquirir aquesta ampolla en un celler a Manresa (Manrúsia pels pixapins!), i ja tenia ganes de provar-la, de fet, com la majoria que tinc al celler, tinc ganes de provar-les totes!!!! però em falta temps!!!
Bé doncs, em vaig decidir per aquest vi, més que res, perquè és de l'anyada 2003 i no vull corre cap risc, no m'agradaria obrir-la d'aquí uns anys i trobar-me amb alguna sorpresa desagradable. Tot i que us he de dir, que tinc la meva bodega en òptimes condicions per a la conservació del vi (els meus petits tresors).

BORGONYA - AOC. POMMARD.
Celler Bouchard Père & Fils.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 8 a 14 mesos en roure francès.

A la vista, color robí amb poca capa i un rivet lilós amb evolució cap a grana, net i brillant amb bona llàgrima.
Al nas, bon boquet, delicat, fi, elegant, amb notes de fruites vermelles, gerds i sobretot maduixes molt madures, especiat i amb un subtil fons torrat de la fusta noble.
A la boca, sensació de delicadesa, fragilitat, entrada fresca i elegant, suau, amb uns tanins madurs amb pinzellades dolces, records de la fusta i alguns fumats, final persistent.

                                              

El preu no el recordo, però barat no era. Entre 20 i 30 euros??? més o menys.

        "Vive le pain, vive le vin, et longue vie à la mère vous a donné naissance"

Clos Petó 2010

UN GRAN VI DE GARATGE.

Aquesta va ser la segona ampolla que vàrem obrir Dissabte. Després del ja més que conegut i comentat Tramp 2011. Em decideixo per aquest vi del Priorat, d'un celler, que jo, personalment, li tinc una estima especial. I us explicaré el perquè, es tracta del primer celler que vàrem tenir el plaer de visitar durant la nostra estada al Priorat, i va ser una visita inoblidable. Un celler familiar, l'essència més pura del Priorat, la màxima expressió del terroir, una manera d'entendre i viure la vida.
Arribem a Porrera, a la plaça de poble, allà ens espera el propietari del celler, Paco Castillo, un home senzill, molt implicat amb la terra i el vi. Un cop fetes les presentacions, pugem al seu vehicle, la típica furgoneta del típic pagès que va a l'hort a collir els tomàquets i els enciams, això sí que és autèntic!! Sortim de Porrera per una pista estreta i mal asfaltada de dues direccions, amb poca visibilitat a les corves, i resant per no trobant-se cap vehicle de cara. Després de quinze minuts de furgo-tour, arribem a les vinyes de Clos Dominic, un coster preciós en forma de petxina, com molt bé ens recorden les etiquetes dels seus vins.


La idea del Paco és pujar el coster caminant, mentre conversem sobre tot lo relacionat amb la vinya i els vins, 45 minuts gaudint de la natura i l'espectacular paisatge del Priorat.
Després d'això anem al celler, una casa en mig de Porrera, on els baixos són utilitzats per l'elaboració, o sigui, el garatge, i el soterrani de sala de barriques, un celler modest i encantador. Quan baixem a la sala de barriques, ens esperava un esmorzar fantàstic, i allà mentre catàvem els seus vins acompanyats de productes típics catalans vàrem comprendre la filosofia d'aquesta terra i dels seus elaboradors.



Bé, després d'aquesta petita introducció a aquest fantàstic celler, tornaré al principi. Dissabte, segona ampolla de vi, moltes ganes de provar-la, l'obro i la serveixo, arribats aquest punt del sopar, en general, estem tots més solts, ja m'enteneu, no vull dir beguts!, però sí amb més ganes d'expresar-nos.
I aquí us deixo les sensacions de tota la taula en general.

DOQ. PRIORAT.
Celler Francisco Castillo- Clos Dominic.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Carinyena amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, intens color cirera picota de capa alta i rivet violaci, molt net i brillant amb una llàgrima que fa vint minuts que estic observant, hipnotitzat perdut!!!
Al nas, intens i expressiu, floral, lliris, violetes, fruita vermella fresca, gerds, groselles, licorós, fusta subtil de qualitat, records de "pegamento Imedio" sí, sí!! el que sentiu!!, tot amb un fons mineral, després d'una estona a la copa, evoluciona cap a torrefactes, cafè, toffee (caramel de cafè en llet, "werther's original" ). Ple de Sensacions!!!
A la boca, entrada potent, amplia, equilibrat, estructurat, amb cos, untuós,  bona combinació de fruita i torrats, balsàmic, tanins presents, però agradables, bona acidesa i final llarg i molt persistent.

Realment és un gran vi!!



Hi ha coses que realment no tenen preu, com tenir la sort de compartir petits instants al voltant d'una taula i una bona ampolla de vi amb la gent que més estimes, són aquest conjunt de petits instants els que amb el temps fan la felicitat.

Gràcies a tots.

El preu 15 euros plens de felicitat.



Tramp 2011

UN AGRADABLE DESCOBRIMENT

Tramp va arribar vagabundejant a la finca i es va convertir en un fidel guardià i amic.
Aquesta és una mica la història d'aquest vi en homenatge a aquest fidel amic d'aquest celler dels Hostalets de Pierola.
Una sorpresa molt agradable, aquest vi ha estat tot un descobriment per casualitat. Un dissabte al matí decidim passar el dia a Barcelona amb la família, i jo, com sempre, tinc algunes parades obligades, no gaires o la parenta comença a bufar. Una d'aquestes parades és a Vila Viniteca, un celler que hi ha en un carreró al començament de Via Laietana. Un lloc realment interessant on pots trobar gairebé qualsevol referència que busquis, he dit gairebé! Ara no us penseu que tenen tots els vins del planeta!.
Baixem caminant des de Plaça Catalunya, tot fent un tomb, Portal de l'Àngel, la Catedral, la Plaça Sant Jaume..., així tot es fa més amè per tots. Arribem a la bodega i em prenc el meu temps, observant i gaudint de la gran varietat de referències en les prestatgeries, tot sense deixar d'observar les reaccions de la dona, i intentant donar l'impressió d'anar per feina, es tracta de gaudir amb la família . Després d'uns quinze minuts d'èxtasi i felicitat, em decideixo per tres vins, un d'ells aquest Tramp2011, un vi de casa, i aquest en concret, de molt aprop, i també, perquè m'ha fet gràcia l'etiqueta.
Abans de començar amb l'explicació de les sensacions, explicar-vos que és un vi força complexe, molt interessant i amb algunes sensacions noves molt peculiars. Us dic tot això perquè mentre l'estàvem gaudint durant el sopar, un dels "Sumeliers" de la taula, va expressar la seva primera impressió al nas que li va provocar el vi, tot de manera informal i en mig d'una conversa divertida i amigable al voltant d'aquesta ampolla, i una mica influenciada per l'etiqueta de l'ampolla, suposo...
Literalment el comentari va ser:
- el gos aquest, el Tramp, està viu o mort?
- viu.
- segur? Perquè aquest vi té aromes a "Perro Muerto" !!!!
No faré cap comentari al respecte, és una opinió del tot respectable.

DO. CATALUNYA.
Celler Can Grau Vell.
Cupatge de Syrah, Garnatxa, Monastrell, Cabernet Sauvignon i Marcelan amb una criança de nou mesos en bótes de roure francès.

A la vista, color cirera de gran intensitat amb el rivet lilós, net i brillant, amb bona càrrega glicèrica com deduïm per la seva llàgrima, lenta i preciosa.
Al nas, complexe, d'entrada intensos aromes a sotabosc, terra mullada, al terrer, amb la fruita negre i vermella molt madura, com melmelada, balsàmic i amb bons torrats de la fusta, que mica en mica evolucionen donant sensacions torrefactes molt agradables.
A la boca és potent, però amb un pas suau, amb uns tanins molt domats, agradables, dolços, llaminer, amb un bon equilibri entre la fruita i els torrats, bona acidesa que li aporta frescor, final llarg i persistent. Feina ben feta!!!



El preu d'aquest "Perro Muerto" uns 12 euros.
Salut!!





GR-174 2011

UN SENDER PLE D'ENCANT QUE TRAVESSA EL PRIORAT.

Dissabte migdia, avui estic molt content per diverses raons que ara no vénen al cas. Per aquesta raó, avui, he decidit obrir un vi molt fresc, jove, divertit, molt agradable i intens. Un vi, que realment, és fantàstic. Va! Que c....llns!!! Us explicaré perquè estic tant feliç avui.
A part de ser un apassionat del vi, jugo a pàdel i m'encanta, estic inscrit a la lliga catalana amb el meu club i avui he jugat i he guanyat. I vosaltres direu?... N'hi ha per tant? Doncs sí, bloggers!!! El problema és que no guanyem gaires vegades, i no és que siguem dolents, tenim molt mala sort, com el Barça últimament. Bé, no parlem del Barça que em poso de mala llet!!.
A lo que anàvem, obrir i degustar aquest vi, és probablement la millor manera d'experimentar el Priorat, tota la seva bellesa, el seu encant, el seu terrer, els seus aromes, i tot des de casa. Aquesta és la gran màgia del vi, et permet endinsar-te a qualsevol lloc del planeta sense moure't de casa.
Dinar a casa amb uns amics d'aquells "Sumeliers", el menú d'avui pollastre i patates al caliu.

DO. PRIORAT.
Celler Casa Gran de Siurana.
Cupatge de Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon amb una criança de 9 mesos en roure francès.

A la vista, color cirera picota molt intens, amb rivet violaci, de capa alta, molt brillant i amb una llàgrima engalipadora.
Al nas és molt expressiu, destaquen les notes de fruita vermella fresca, gerds, groselles, maduixes silvestres, combinades amb tocs florals, balsàmic, records a menta i suaus torrats, aquest vi és fantàstic.
A la boca, entrada amplia, molt llaminer, fresc, bona acidesa i  amb uns tanins vellutats amb records dolços, la fruita equilibrada amb els subtils torrats, i una certa mineralitat, final persistent.


Un gran Priorat a un petit preu 10 euros.

Viña Esmeralda 2011

UN CLÀSSIC SOFISTICAT.

Aquí tenim el tercer vi del lot de cata, ho recordeu, oi? Sí homeeee!!!! Aquell curs que estic fent! Ara sí? Molt bé doncs, continuem. Divendres vespre, que soparem? Finalment ens decidim per un sopar oriental, una bona oportunitat per obrir aquest vi, ja que combinarà perfectament amb els gustos especiats i exòtics del menú, bé, això és el que jo crec.
Us he de dir, que aquest vi, és tot un clàssic. És d'aquells vins que sempre, sempre,sempre!!! surt a les cartes de vins de tots els restaurants, segur que en alguna ocasió heu tingut l'oportunitat de provar-lo.

DO. PENEDÈS.
Bodegas Miguel Torres.
Cupatge de Moscatell i Gewurztraminer, sense criança en bóta.

A la vista, color groc palla molt net i brillant, amb poca llàgrima.
Al nas, molt bona intensitat aromàtica amb marcades notes florals i fruita blanca, sobretot plàtan i pinya, amb records exòtics. Molt agradable i sofisticat.
A la boca, entrada sedosa, molt fresc i afruitat, plàtan, agradable dolçor que el fa més fàcil de beure, per si no ho era, un vi elegant amb una acidesa mitja i un final amarg molt interessant.

Algú diu que és un vi molt femení, no sé, proveu-lo i ja m'ho direu.



El preu entre 7-8 euros molt ben invertits.



Sóc al Bloglovin !!!

<a href="http://www.bloglovin.com/blog/4879865/?claim=zcgm8rg8877">Follow my blog with Bloglovin</a>