HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Bouchard Père & Fils Pommard 2003

L'EVOLUCIÓ DE L'ELEGÀNCIA.

Com passa el cap de setmana!!! ja som Diumenge!! I ja sabeu, toca dinar familiar a casa els papes, com cada setmana. Aquest cop intentaré  que el meu pare i el meu germà s'endinssin en aquesta meravellosa regió francesa que és la Borgonya, i que a mi, em té enamorat.
Fa molt de temps que vaig adquirir aquesta ampolla en un celler a Manresa (Manrúsia pels pixapins!), i ja tenia ganes de provar-la, de fet, com la majoria que tinc al celler, tinc ganes de provar-les totes!!!! però em falta temps!!!
Bé doncs, em vaig decidir per aquest vi, més que res, perquè és de l'anyada 2003 i no vull corre cap risc, no m'agradaria obrir-la d'aquí uns anys i trobar-me amb alguna sorpresa desagradable. Tot i que us he de dir, que tinc la meva bodega en òptimes condicions per a la conservació del vi (els meus petits tresors).

BORGONYA - AOC. POMMARD.
Celler Bouchard Père & Fils.
Monovarietal de Pinot Noir amb una criança de 8 a 14 mesos en roure francès.

A la vista, color robí amb poca capa i un rivet lilós amb evolució cap a grana, net i brillant amb bona llàgrima.
Al nas, bon boquet, delicat, fi, elegant, amb notes de fruites vermelles, gerds i sobretot maduixes molt madures, especiat i amb un subtil fons torrat de la fusta noble.
A la boca, sensació de delicadesa, fragilitat, entrada fresca i elegant, suau, amb uns tanins madurs amb pinzellades dolces, records de la fusta i alguns fumats, final persistent.

                                              

El preu no el recordo, però barat no era. Entre 20 i 30 euros??? més o menys.

        "Vive le pain, vive le vin, et longue vie à la mère vous a donné naissance"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada