HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Clos Petó 2010

UN GRAN VI DE GARATGE.

Aquesta va ser la segona ampolla que vàrem obrir Dissabte. Després del ja més que conegut i comentat Tramp 2011. Em decideixo per aquest vi del Priorat, d'un celler, que jo, personalment, li tinc una estima especial. I us explicaré el perquè, es tracta del primer celler que vàrem tenir el plaer de visitar durant la nostra estada al Priorat, i va ser una visita inoblidable. Un celler familiar, l'essència més pura del Priorat, la màxima expressió del terroir, una manera d'entendre i viure la vida.
Arribem a Porrera, a la plaça de poble, allà ens espera el propietari del celler, Paco Castillo, un home senzill, molt implicat amb la terra i el vi. Un cop fetes les presentacions, pugem al seu vehicle, la típica furgoneta del típic pagès que va a l'hort a collir els tomàquets i els enciams, això sí que és autèntic!! Sortim de Porrera per una pista estreta i mal asfaltada de dues direccions, amb poca visibilitat a les corves, i resant per no trobant-se cap vehicle de cara. Després de quinze minuts de furgo-tour, arribem a les vinyes de Clos Dominic, un coster preciós en forma de petxina, com molt bé ens recorden les etiquetes dels seus vins.


La idea del Paco és pujar el coster caminant, mentre conversem sobre tot lo relacionat amb la vinya i els vins, 45 minuts gaudint de la natura i l'espectacular paisatge del Priorat.
Després d'això anem al celler, una casa en mig de Porrera, on els baixos són utilitzats per l'elaboració, o sigui, el garatge, i el soterrani de sala de barriques, un celler modest i encantador. Quan baixem a la sala de barriques, ens esperava un esmorzar fantàstic, i allà mentre catàvem els seus vins acompanyats de productes típics catalans vàrem comprendre la filosofia d'aquesta terra i dels seus elaboradors.



Bé, després d'aquesta petita introducció a aquest fantàstic celler, tornaré al principi. Dissabte, segona ampolla de vi, moltes ganes de provar-la, l'obro i la serveixo, arribats aquest punt del sopar, en general, estem tots més solts, ja m'enteneu, no vull dir beguts!, però sí amb més ganes d'expresar-nos.
I aquí us deixo les sensacions de tota la taula en general.

DOQ. PRIORAT.
Celler Francisco Castillo- Clos Dominic.
Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Carinyena amb una criança de 12 mesos en barriques de roure francès.
A la vista, intens color cirera picota de capa alta i rivet violaci, molt net i brillant amb una llàgrima que fa vint minuts que estic observant, hipnotitzat perdut!!!
Al nas, intens i expressiu, floral, lliris, violetes, fruita vermella fresca, gerds, groselles, licorós, fusta subtil de qualitat, records de "pegamento Imedio" sí, sí!! el que sentiu!!, tot amb un fons mineral, després d'una estona a la copa, evoluciona cap a torrefactes, cafè, toffee (caramel de cafè en llet, "werther's original" ). Ple de Sensacions!!!
A la boca, entrada potent, amplia, equilibrat, estructurat, amb cos, untuós,  bona combinació de fruita i torrats, balsàmic, tanins presents, però agradables, bona acidesa i final llarg i molt persistent.

Realment és un gran vi!!



Hi ha coses que realment no tenen preu, com tenir la sort de compartir petits instants al voltant d'una taula i una bona ampolla de vi amb la gent que més estimes, són aquest conjunt de petits instants els que amb el temps fan la felicitat.

Gràcies a tots.

El preu 15 euros plens de felicitat.



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)