Tramp va arribar vagabundejant a la finca i es va convertir en un fidel guardià i amic.
Aquesta és una mica la història d'aquest vi en homenatge a aquest fidel amic d'aquest celler dels Hostalets de Pierola.
Una sorpresa molt agradable, aquest vi ha estat tot un descobriment per casualitat. Un dissabte al matí decidim passar el dia a Barcelona amb la família, i jo, com sempre, tinc algunes parades obligades, no gaires o la parenta comença a bufar. Una d'aquestes parades és a Vila Viniteca, un celler que hi ha en un carreró al començament de Via Laietana. Un lloc realment interessant on pots trobar gairebé qualsevol referència que busquis, he dit gairebé! Ara no us penseu que tenen tots els vins del planeta!.
Baixem caminant des de Plaça Catalunya, tot fent un tomb, Portal de l'Àngel, la Catedral, la Plaça Sant Jaume..., així tot es fa més amè per tots. Arribem a la bodega i em prenc el meu temps, observant i gaudint de la gran varietat de referències en les prestatgeries, tot sense deixar d'observar les reaccions de la dona, i intentant donar l'impressió d'anar per feina, es tracta de gaudir amb la família . Després d'uns quinze minuts d'èxtasi i felicitat, em decideixo per tres vins, un d'ells aquest Tramp2011, un vi de casa, i aquest en concret, de molt aprop, i també, perquè m'ha fet gràcia l'etiqueta.
Abans de començar amb l'explicació de les sensacions, explicar-vos que és un vi força complexe, molt interessant i amb algunes sensacions noves molt peculiars. Us dic tot això perquè mentre l'estàvem gaudint durant el sopar, un dels "Sumeliers" de la taula, va expressar la seva primera impressió al nas que li va provocar el vi, tot de manera informal i en mig d'una conversa divertida i amigable al voltant d'aquesta ampolla, i una mica influenciada per l'etiqueta de l'ampolla, suposo...
Literalment el comentari va ser:
- el gos aquest, el Tramp, està viu o mort?
- viu.
- segur? Perquè aquest vi té aromes a "Perro Muerto" !!!!
No faré cap comentari al respecte, és una opinió del tot respectable.
DO. CATALUNYA.
Celler Can Grau Vell.
Cupatge de Syrah, Garnatxa, Monastrell, Cabernet Sauvignon i Marcelan amb una criança de nou mesos en bótes de roure francès.
A la vista, color cirera de gran intensitat amb el rivet lilós, net i brillant, amb bona càrrega glicèrica com deduïm per la seva llàgrima, lenta i preciosa.
Al nas, complexe, d'entrada intensos aromes a sotabosc, terra mullada, al terrer, amb la fruita negre i vermella molt madura, com melmelada, balsàmic i amb bons torrats de la fusta, que mica en mica evolucionen donant sensacions torrefactes molt agradables.
A la boca és potent, però amb un pas suau, amb uns tanins molt domats, agradables, dolços, llaminer, amb un bon equilibri entre la fruita i els torrats, bona acidesa que li aporta frescor, final llarg i persistent. Feina ben feta!!!
Salut!!
Realment, en aquest món tant complex que tot just ara estem descobrint, és molt important poder verbalitzar aquelles sensacions que obtenim a través dels nostres sentits. És per això, que l'olor a gos difunt es podria fàcilment relacionar amb humitat, sotabosc, terra mullada.... Poc a poquet n'anirem aprenent gràcies al Gran Mestre Sumelier...
ResponElimina