HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Viña Esmeralda 2011

UN CLÀSSIC SOFISTICAT.

Aquí tenim el tercer vi del lot de cata, ho recordeu, oi? Sí homeeee!!!! Aquell curs que estic fent! Ara sí? Molt bé doncs, continuem. Divendres vespre, que soparem? Finalment ens decidim per un sopar oriental, una bona oportunitat per obrir aquest vi, ja que combinarà perfectament amb els gustos especiats i exòtics del menú, bé, això és el que jo crec.
Us he de dir, que aquest vi, és tot un clàssic. És d'aquells vins que sempre, sempre,sempre!!! surt a les cartes de vins de tots els restaurants, segur que en alguna ocasió heu tingut l'oportunitat de provar-lo.

DO. PENEDÈS.
Bodegas Miguel Torres.
Cupatge de Moscatell i Gewurztraminer, sense criança en bóta.

A la vista, color groc palla molt net i brillant, amb poca llàgrima.
Al nas, molt bona intensitat aromàtica amb marcades notes florals i fruita blanca, sobretot plàtan i pinya, amb records exòtics. Molt agradable i sofisticat.
A la boca, entrada sedosa, molt fresc i afruitat, plàtan, agradable dolçor que el fa més fàcil de beure, per si no ho era, un vi elegant amb una acidesa mitja i un final amarg molt interessant.

Algú diu que és un vi molt femení, no sé, proveu-lo i ja m'ho direu.



El preu entre 7-8 euros molt ben invertits.



Cap comentari:

Publica un comentari