HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Bernat Oller 2007

EL VI DEL DIUMENGE.

Aquest cap de setmana li ha tocat el torn a un vi de casa, del Pla de Bages. És curiós, però són vins que tinc tant a l'abast que els vaig deixant per més endavant, o prefereixo provar vins de d'altres denominacions, i els que tinc més aprop me n'adono que no els he provat, bé, si que els he provat!, però no tots els que   hauria de ser .Tinc quantitat de Bodegues que m'envolten, i ni tant sols les he visitat!!! És un pecat!!!. Tot això ha de canviar a partir d'ara.
Així que diumenge vaig decidir donar el pas i endinsar-me dins la meva pròpia comarca.
Varem maridar aquest vi amb un fantàstic "Xuletón" de bou a la brasa amb patates al caliu i calçots.
Espectacular!!!!!

D.O. PLA DE BAGES.
Bernat Oller 2007 és un monovarietal de Merlot, una varietat que s'ha adaptat molt bé a la comarca, amb una criança de 12 mesos en roure francès.
A la vista té un color vermell robí brillant i net amb un rivet granatós.
Al nas, la primera sensació a l'acostar la copa són uns records com a carn fumada (com a barbacoa), xocolata, espècies, vainilla, és un vi complexe, molt interessant. Tots els aromes estan ben equilibrats.
A la boca, és un vi amb una entrada suau i subtil, sedós amb un bon equilibri entre acidesa i dolçor i uns tanins  presents però elegants i amb records dolços (o sigui que no destaquen en excés).

Un vi molt correcte, del qual encara en tinc una altre ampolla que he decidit guardar un parell d'anys per poder apreciar la seva evolució, o sigui que d'aquí un parell d'anys en tornem a parlar.

El preu està sobre els 16-17 euros.

Per cert, si podeu visiteu la Bodega que val la pena!!!




Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)