HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Solà Clàssic 2010

UN GRAN DESCOBRIMENT.

L'altre dia vaig anar a treure el cap a un celler que han obert aprop de casa, ja feia dies que hi volia passar però no trobava el moment, finalment em vaig decidir. Un celler molt acollidor, sí senyor! petit però amb encant. I si tens ganes de prendre una copeta, cap problema! també els pots degustar.

Jo anava amb una idea fixe al cap, però un cop a dins vaig decidir deixar-me aconsellar  pel propietari, un xicot molt amable i amb gran coneixement del seus productes. Varem estar intercanviant impressions d'alguns dels vins que tenia i finalment em va recomanar que provés un vi del Priorat.

La peculiaritat d'aquest vi, és que no passa per fusta! Només ha estat en dipòsits d'acer inoxidable, és raïm i només raïm, sense aromes terciaris??????

He de dir, que d'aquest tipus ja n'havia begut un, el RARET, però ara no toca, això més endavant, quan en begui l'altre ampolla que tinc al celler...., Ai no! que la tinc a casa el meu pare, bé! és igual!!!. 

Arribo a casa, i ja tinc cuques!!! L'he d'obrir ja! doncs som-hiiiiiiiiii!!!!

D.O.Q. PRIORAT.
Cupatge de Garnatxa i Carinyena, fermentació en dipòsit d'acer.
Obro l'ampolla i serveixo el vi en una copa (Una Riedel que m'estimo com si fos la meva dona), color cirera,  de capa mitja-alta, intens i molt brillant. el deixo respirar deu minutets....., i acosto la Riedel al nas, és fruita, intensa i potent amb trets balsàmics i minerals. A la boca té una entrada potent, intensa, és un vi amb cos,  porta 14 graus que jo no noto per enlloc, al contrari, és fresc, equilibrat. Un priorat autèntic.

Un vi d'autor.

El preu diria que ronda els 13 euros.






Cap comentari:

Publica un comentari