HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vespres 2010

EL COR DEL MONTSANT

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres, un cap de setmana que no oblidaré mai, a les terres del Priorat i Montsant. Intentaré resumir el finde, ja que el tema important és el vi, bé, un dels vins que vaig poder disfrutar aquells dies.
He de dir que va ser el primer vi que ens varem veure el cap de setmana, i.... que eren dos quarts d'onze del matí!!!! Por Dioooos!!! però va ser el més especial per diverses raons, el lloc, l'ambient i sobretot la companyia.
Arribem a Marçà, petita població al costat de Falset, i a l'entrada del poble, al costat de l'estació, Mas Figueres, una masia d'estil indià, colonial del segle XIX ( he de dir que és preciosa).
Només arribar, i abans de pujar a les habitacions, que per cert, tenen unes vistes espectaculars, ens va rebre el propietari, a la sala d'estar de la masia i ens va oferir quelcom per veure, varem decidir obrir una ampolla de Vespres, un dels vins de la bodega Dosterras que està situada a la mateixa finca i pertany a la

DO.MONTSANT.
El propietari de la masia  va seure amb nosaltres, mentre obria l'ampolla i  ens el servia, vam començar a parlar de vi i del gran canvi que havia sofert la regió del Priorat en els últims anys. Van ser uns minuts màgics, de calma relax i fantasia, us ho imagineu???? Ahhh! i de fons per acabar d'arrodonir-ho tot, JAZZ!!!
Bé doncs, ja no m'allargo més i us parlaré d'aquest vi en concret.
Cupatge de Garnatxa i Samsó i criança de 8 mesos en roure francès.
Color vermell robí amb el rivet lilós amb una bonica llàgrima, és un vi molt brillant.

Aquest és un d'aquells vins que no inclouria dins de Mont-Perfum, ja que sí que hi ha fruita i algun toc floral però tot molt integrat amb la fusta, les espècies, els torrefactes, tocs balsàmics. És un vi més complexe que els anteriors. He de dir que després d'una estona havia evolucionat molt a la copa, o sigui que millor si el podem decantar una estoneta.
A la boca és intens i llaminer, equilibrat, recordo que l'entrada era força potent i que al llarg dels minuts s'anava suavitzant, un vi fresc i tanins suaus. Un plaer!

He de dir que érem quatre i en mitja hora el vi es va evaporar, sort que havíem de marxar..., sinó hagués caigut una segona ampolla, i a les onze del matí tampoc és qüestió d'acabar cantant "Viva el rei".



Preu sobre els 11 euros.
Altres vins d'aquest celler són el Dosterras, Finca Aiguasals i el blanc Eterna flor.
    
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)