HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Drac Màgic 2009

L'ESCÈNCIA DE LA TERRA FERMA.

Precisament ahir a la nit, aprofitant que tenia una espatlla ibèrica, vaig decidir obrir una ampolla que tenia al celler, el Drac Màgic 2009 de Tomàs Cusiné (Costers del Segre).

D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Tomàs Cusiné.
Cupatge de Garnatxa, Samsó i Ull de llebre i una criança de 2 mesos en barriques de roure francès.
He de dir que és un vi que a mi personalment m'encantaaaaa!!! la qualitat-preu és genial!!! És un vi de 6 euros!! (Joan)!!!.
A la vista, és de color cirera fosc amb el rivet lila, quan t'acostes la copa al nas.....uauuu! és tot un plaer!
fruitaaaaa i més fruitaaaa!!!! negra, vermella amb records a confitura i molt balsàmic. Ja tinc ganes de provar-lo! doncs som-hi!!!.
Un cop a la boca, és tot un plaer, és un vi molt fresc i suau, equilibrat i amb bona acidesa i molta fruita, un vi amb persistència que després d'una estona a la copa sobresurten els records a toffee (uf! m'encanta aquest aroma en boca!!!)

Bé, la meva conclusió és que tornaré a comprar una altre ampolla d'aquest vi. Ara ja tinc ganes de provar més vins d'aquesta bodega.
I Visca la Terra Ferma!!! (el meu pare estarà content).

Salut!!

Cap comentari:

Publica un comentari