HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Dinastia Vivanco criança 2007

EMPAT A UN I GRÀCIES

Un Rioja correcte, d'aquells de dilluns a divendres, un bon vi de diari, no té més història.
Futbol, pernilet,  formatget i  una ampolla de Dinastia Vivanco criança 2007. Sincerament,  us he de dir que això si que és viure!!!.
Una nit força bona, bon menjar, bon beure, llàstima de l'empat a un, vàrem perdonar massa, ja ho arreglarem al Camp Nou.
Bé, parlem del vi, que és el què toca. Com ja he dit, un Rioja més que correcte en una ampolla bastant peculiar, tipus borgonya però no, a la vista sembla més petita i amb el coll més allargat, no està mal, és diferent.

D.O.Ca. RIOJA.
Bodega Dinastía Vivanco.
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 16 mesos en barriques de roure francès i americà, i 6 mesos de repòs en ampolla.
A la vista, color robí amb rivet grana, brillant i de capa mitja.
El nas és expressiu, fruita vermella ben combinada amb la fusta i les espècies, vainilla molt present, amb tocs d'herbes aromàtiques i fumats. Molt agradable.
A la boca també és expressiu, ampli però sense ser potent, suau, amb els records de la fusta i les espècies, correcte acidesa, i uns tanins ben integrats en el conjunt.
Un vi que passarà sense pena ni glòria, però que quan el recordis diràs:
-Siiiii! ara el recordo!, no estava gens malament!
Un vi més a tenir present en el subconscient.


El preu entre 7-8 euros.
I visca el Barça!!!

Cap comentari:

Publica un comentari