HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Orto 2010

MONT-PERFUM.

La setmana passada vaig tenir el plaer de conèixer i veure'm un personatge jovenet del Montsant, el seu nom, Orto 2010.

DO. MONTSANT.
Celler Orto Vins.
Cupatge de Samsó, Garnatxa, Ull de llebre i Cabernet Sauvignon i 3 mesos de criança en barriques de roure francès.
La millor manera que tinc per definir aquest vi és PERFUM!!!!!
Color cirera fosc amb rivet lila, un vi força brillant.
Al nas, Que gran!!!! Aquesta barreja de fruites vermelles i aquests tocs florals tan ben conjuntats amb aquests records torrefactes li atorguen a aquest vi el títol de MONT-PERFUM!!! (o sigui, perfum del Montsant), un títol al que tenen accés molts vins joves del Montsant, com ja anirem veien en d'altres cates.
És hora de passar-lo per la pedra!!! (la boca, es clar!)
Un vi potent, equilibrat i untuós tot i això és un vi molt fresc (recordem que aquesta és la meva opinió, no vol dir que així sigui), torna a aparèixer la fruita amb un fons mineral. Final llarg

Un vi que convida a beure!!!
Per cert, el preu també està de conya, en algunes botigues no passa de 10 euros!!
Això del món de vi és fantàstic.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)