HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Albet i Noya Ull de Llebre Clàssic 2012

PIXAPINS!!! BENVINGUTS AL PENEDÈS.

Barcelona, altre vegada!, si nois, però aquest cop amb la família, avui toca visita al Temple culé, el Camp Nou, es clar. La raó?, actualitzar el cens de socis, una xorrada, però que ens serveix d'excusa per disfrutar de la ciutat i la seva gastronomia.
Quina bona sorpresa em vaig emportar amb aquest vi!, realment el vaig triar pels preus vergonyosos de la carta, i aquest, estava marcat a 13 euros, em sembla que era el més econòmic que hi havia, però sabeu que val si el compres a la botiga??...., 6 euros, n'hi ha per plorar, però ja ho sabem, és el que hi ha.
Però realment, gràcies a la situació, vàrem poder gaudir d'aquest bon vi, va ser una bona sorpresa que em va alegrar el dinar, bé, ja estava alegre, i tot gràcies a la bona companyia que vaig tenir durant tot el dissabte, i que us he de dir, que va ser un dia genial, que va concluir de forma espectacular amb la compra d'un aparell que crec jo, que canviarà la vida de dues famílies per sempre.
A disfrutar!!!


D.O. PENEDÈS.
Celler Albet i Noya.
Monovarietal de Ull de Llebre amb una criança de 4 mesos en bótes de roure..(?)
A la vista bonic color cirera amb rivet violaci de capa mitja-alta i llàgrima lenta, net i brillant.
Al nas molt afruitat, records de mores, cireres, gerds, acompanyat d'unes bones sensacions làctiques, pinzellades de espècies dolces, vainilles, algo de regalèssia i agradable fons torrat.
A la boca entrada suau, fresca, divertida, un vi jove, saborós, fàcil de beure, amb una tanicitat dolça, integrada perfectament en el conjunt, records de la fruita ben combinada amb els subtils torrats, un vi agradable amb un bon final.
Sense complicacions, directe, fàcil i amb la fruita com a  protagonista principal.

Cap comentari:

Publica un comentari