HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Siós Les Creus 2010

UN ALTRE COSTERS D'EN RAMÓN.

Si seguim així, aviat no ens quedaran vins d'aquesta Denominació per provar. Com us podeu imaginar, toca dinar a casa els sogres de la meva dona, que són genials, segons em comenta ella de vegades, divertits, intel·ligents, hospitalaris, honestos, amables, educats, etc.., quina gran sort que té!!.
Un dia fantàstic, amb una temperatura ideal, perfecte per no passar massa calor, però la suficient per fer una capbussada a la piscina, i tot acompanyat d'un pica-pica i una cervesa ben fresqueta.
Avui m'agradaria destacar un fet esdevingut durant el dinar. Com cada Diumenge, demano al meu germà a  veure que l'hi ha semblat el vi, i la majoria de vegades la resposta és, "està bé", però avui, no ha estat així, el meu germanet comença a definir un estil, unes preferències, uns gustos personals, avui senzillament la resposta ha estat, no m'agrada. Segons ell, no és un vi dolent, si no tot al contrari, però no és l'estil que ell prefereix.
Senyors, anem pel bon camí, no serà fàcil, però lluitarem contra les adversitats i finalment ho aconseguirem.


D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Costers del Sió.
Monovarietal de Tempranillo (Ull deLlebre) amb una criança de 9 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color cirera picota intens de capa mitja-alta amb rivet granatós i llàgrima densa, net i brillant.
Al nas, bona intensitat de la fruita negra madura acompanyada per un intens perfum floral, balsàmic, agradables torrats i subtils records del pebrot vermell escalivat, tocs especiats, vainilla, després d'una estona apareixen alguns torrefactes, cacau, tot sobre un agradable fons mineral.
A la boca és carnós, saborós, ampli, llaminer, amb un bon cos i amb una acidesa mitjana, tanins suaus, domats, amb un toc amarg final i una bona persistència.
Un bon vi.


El preu sobre els 8 euros.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari