HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ètim negre 2010

EL DESCOBRIMENT DEL SOGRE.

Arribar a casa el sogre, obrir la nevera per agafar una cervesa i veure que no hi ha cap ampolla de Maset del Lleó, i que consti que no tinc res en contra d'aquest vi, tot al contrari,  i que en el seu lloc hi han dues ampolles inèdites, dues ampolles del Montsant!, això no té preu. Què recoi està canviant? Serà que el Sallentí està obrint nous horitzons? serà que per fi té ganes d'experimentar d'altres camins, més enllà del Maset?, Senyors.., ara em dono compte que per fi, el meu sogre, s'ha fet gran, per fi ja ha madurat prou per emprendre aquest camí tot solet. Endavant Antonio!! que tu pots...



D.O. MONTSANT.
Celler Cooperativa Falset-Marçà.
Cupatge de Garnatxa, Samsó i Syrah amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i americà.
A la vista color cirera picota de bona intensitat amb rivet violaci, net i brillant de llàgrima lenta.
Al nas marcat per la fruita madura, tant negra com vermella, mores, maduixes, nabius, amb uns torrats molt marcats al principi, que mica en mica és van suavitzant, apareix la vainilla i la canyella, i tocs herbacis.
A la boca és potent de bona densitat, amb bona acidesa de tanins presents, marcats però sense arribar a ser agressius, equilibri entre fruita i fusta i amb records balsàmics, de bona persistència i final correcte.
Un Montsant de molta qualitat a un preu fantàstic.


El preu sobre els 6 euros a Sallent, als altres llocs no ho sé...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada