HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Ocell de foc 2014

ELS TRES FORANIS.

Un joglaret principiant d'uns onze anys anomenat Ocell de foc recorre el món amb els joglars el Cec de Cabrera, el Cavaller Salvatge i Soldadera sense saber on viure ni qui és. Quan es planteja la seva identitat ha de marxar i cercar protecció del prior del monestir de Sant Benet de Bages, Berenguer de Foix. Al llarg del gran viatge per Provença descobreix la història del jove rei Jaume el Conqueridor i la lluita contra els càtars, l'ofici dels cavallers i la vida dels monestirs. Amor, amistat, fidelitat, traïció, afany de superació i la recerca de la pròpia identitat, segurament aquesta última és el que més representa molts dels vins del nostre país.


D.O. PENEDÈS.
Celler Albet i Noya.
Cupatge de Marcelan, Arinamoa i Cadaloc amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color grana fosc amb el rivet morat, de capa mitja-alta i amb una fina i lenta llàgrima que ens marca lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas és un vi expressiu i mediterrani, amb aromes de fruita vermella madura, maduixes, gerds, móres, acompanyada per aromes d'herbes aromàtiques i notes especiades, pebre, records minerals, pedra seca i pols, terrós, torrat.
A la boca és un vi amb nervi, pel meu gust necessita reposar una mica més, molt afruitat, potent, ampli, especiat, pebre, amb una agradable acidesa i uns tanins marcats, amb una bona persistència i amb un final amb notes torrades.


Un bon vi sense cap varietat autòctona.


El preu al restaurant uns 14 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari