Partint del punt que és un vi de la zona de la Ribera del Duero, però que en res s'assembla als grans clàssics de la regió. Partint del punt de que ell, en Goyo, es distingeix de manera radical del comú denominador dels vins de la zona, recuperant vinyes velles amb pràctiques tradicionals i prescindint de l'ús de llevats i conservant, i fugint de sobre maduracions i del fort impacte de les bótes de fusta en els vins. En Goyo elaborant a la mateixa zona, on el clima especial aporta al raïm autòcton frescor, acidesa i equilibri, aconsegueix elaborar uns vins que s'escapen de tot l'ordre establert en la Ribera fins al moment.
SENSE D.O.
Celler Goyo García Viadero.
Monovarietal de Graciano amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color robí brillant amb el rivet rosat, de capa mitja i amb llàgrima fina de caiguda lenta, net i brillant.
Al nas és un espectacle aromàtic que desprèn frescor i terroir, fa olor a rosada, a boscos matinals carregats de flors i fruits silvestres, maduixetes, gerds, móres, fa olor a pedres, a pols, a terra, a fulles de te, a espècies exòtiques, fa olor a alegria i a innovació, a préssec i a taronja, fa olor a fruits secs torrats, fa olor a esperança.
A la boca és tot alegria, frescor insultant, de pas sensual i elegant, ens acaricia el paladar amb molta sedositat, recordem el paisatge anterior, la rosada, amb acidesa tensa i vibrant i uns tanins fins i sedosos, amb un cos lleuger però profund i amb una persistència fantàstica i mineral i un final extraordinari.
Deixar parlar als vins no és tan mala idea, oi?
Salut i Graciano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada