HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



García Georgieva Finca Cascorrales 2014

VISCA LA REVOLUCIÓ.

Partint del punt que és un vi de la zona de la Ribera del Duero, però que en res s'assembla als grans clàssics de la regió. Partint del punt de que ell, en Goyo, es distingeix de manera radical del comú denominador dels vins de la zona, recuperant vinyes velles amb pràctiques tradicionals i prescindint de l'ús de llevats i conservant, i fugint de sobre maduracions i del fort impacte de les bótes de fusta en els vins. En Goyo elaborant a la mateixa zona, on el clima especial aporta al raïm autòcton frescor, acidesa i equilibri, aconsegueix elaborar uns vins que s'escapen de tot l'ordre establert en la Ribera fins al moment.


SENSE D.O.
Celler Goyo García Viadero.
Monovarietal de Graciano amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès.
A la vista color robí brillant amb el rivet rosat, de capa mitja i amb llàgrima fina de caiguda lenta, net i brillant.
Al nas és un espectacle aromàtic que desprèn frescor i terroir, fa olor a rosada, a boscos matinals carregats de flors i fruits silvestres, maduixetes, gerds, móres, fa olor a pedres, a pols, a terra, a fulles de te, a espècies exòtiques, fa olor a alegria i a innovació, a préssec i a taronja, fa olor a fruits secs torrats, fa olor a esperança.
A la boca és tot alegria, frescor insultant, de pas sensual i elegant, ens acaricia el paladar amb molta sedositat, recordem el paisatge anterior, la rosada, amb acidesa tensa i vibrant i uns tanins fins i sedosos, amb un cos lleuger però profund i amb una persistència fantàstica i mineral i un final extraordinari.


Deixar parlar als vins no és tan mala idea, oi?


Salut i Graciano.

Cap comentari:

Publica un comentari