AUTO "VI-OGRAFIA" D'UNA VIDA - DIARI D'UN VI, VI, D'OR - 8 ANYS COMPARTINT VINS
HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...
Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.
"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"
Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.
Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.
Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.
Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.
Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.
Planetes de Nin 2014
Hi ha vegades que t'adones de lo capullo que pots arribar a ser per no tenir la paciència suficient. Doncs això és bàsicament el que em passa a mi molt sovint, per no dir sempre. Aconsegueixo un ampolla que feia temps que vaig poder gaudir a la Cooperativa de Porrera, i que en aquell moment em va fascinar, i sabent qui estar al darrera ja saps que serà una aposta segura. Bé, com anava dient, finalment tinc un Planetes de Nin del 2014 i decideixo guardar-la uns anys perquè la cosa pot arribar a ser de traca i mocador, però el mocador per plorar. Però resulta que sóc tant de cop calent i d'impulsos, moltes vegades estúpids, que fa un parell de setmanes no em vaig poder resistir a la temptació, i en les línies de sota us deixo les meves impressions.
No em penedeixo gens del que vaig fer, però sóc un capullo.
D.O.Q.PRIORAT.
Celler Família Nin-Ortiz
Cupatge de Garnatxa i Carinyena amb una criança de 14 mesos en fudres de roure francès.
A la vista color cirera fosc amb el rivet violaci, molt bonic i elegant, extremadament brillant, de capa mitja-alta, net i amb una bonica llàgrima fina i molt abundant.
Al nas és tot delicadesa i elegància, tot i els seus 15 graus, un vi que ens preserva la fruita i el terroir, deixem que respiri una estona perquè desapareixin els volàtils, agradables notes de fruita negra intensa, móres i nabius, aromes florals de violetes, notes especiades, regalèssia i notes mentolades, de gran profunditat aromàtica, apareixen notes minerals, recordant la pedra i la terra humida i uns torrats finíssims. Perfectament equilibrats.
A la boca és una explosió de sensacions afruitades amb el punt just de dolçor i acidesa, extremadament fresc i amb l'extracció justa, ens dona delicadesa i elegància, és ampli i amb molt recorregut, els tanins delicats i fins, sense cap sensació secant, de pas sedós amb un fons especiat i mineral de gran persistència i un final llarg perfectament equilibrat,
No em vull imaginar aquesta ampolla d'aquí uns anys..., per sort encara me'n queda una.
Tant capullo tampoc sóc.
El preu uns 30 euros a botiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada