HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Nadiu 2014

AUTÒCTON?, NADIU?, AUTÈNTIC?

Autòcton és aquell que és originari del mateix país, lloc o àrea en què viu, indígenes, aborigens. En canvi nadiu és que és fill de tal poble o nació, el lloc de naixença d'una persona, relatiu o pertanyent a aquest lloc. I autèntic és quelcom original, o sigui que no és una imitació de algo que ja existeix, veritable, real, exacte, genuí, legítim, verídic. Queda clar que la diferència és bastant significativa, i en aquest cas ja no cal que comenti res més.
I que quedi clar que en cap cas és una crítica cap a un vi més que correcte, sinó més aviat una matisació de perquè aquest vi no es pot fer dir autòcton. I tampoc seré jo qui entri a valorar si és un vi autèntic o no, això ho deixo en mans, o millor dit, en el paladar de cadascú. Tot i que penso que tampoc i te molt a veure.
Salut i Priorat.


D.O.Q.PRIORAT.
Celler Vinícola del Priorat.
Cupatge a parts iguals de Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Syrah i Merlot sense criança en fusta.
A la vista color cirera fosc amb el rivet lilós, de capa alta i amb abundant llàgrima densa que ens tinta lleugerament la copa, net i brillant.
Al nas destaca el seu caràcter prioratí, marcat per les notes de la fruita negra madura, prunes, nabius, gerds, notes de fruita en licor, cassis, les  espècies, les notes balsàmiques i els làctics, fons mineral, terrós.
A la boca és un vi potent, quelcom licorós, és saborós i llaminer, fruita madura i espècies, carnós, fresc, elegant, amb acidesa equilibrada i tanins marcats, de persistència mitjana i final amb notes minerals.



Millorant any rera any.


El preu entre 8-9 euros a botiga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada