HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Akilia Villa de San Lorenzo 2013

FISIOTERÀPIA.

ADVERTÈNCIA: En cap cas i sense cap mena d'excepció estarà permès la mala interpretació del text més enllà de la realitat i el seu significat explícit. En cap cas és la meva intenció ofendre a segones persones i o objectes inanimats utilitzats el les pràctiques comuns de la fisioteràpia. Dit això, ja podem proseguir.

La finor i delicadesa, d'unes mans femenines acarician-te l'esquena amb suavitat, lentament. Tancar els ulls i gaudir de cada instant sense deixar de pensar en l'extraordinari  moment, relaxant prou la ment per deixar-te portar per la sedositat i el pas sensual d' unes mans calentes, humides i relliscoses que omplen de plaer cada porus del teu cos, és perfecte, tot està en equilibri per un moment, el teu cos, la teva ment i..., la teva fisio. Tot te sempre un final feliç.
Gaudir dels vins d'aquest celler és com una visita al fisioterapeuta, l'estona que el gaudiràs no te preu.


D.O. BIERZO.
Bodega y Viñedos Akilia.
Monovarietal de Mencía amb una criança de 12 mesos en dipòsits de formigó i bótes de roure francès.
A la vista color vermell robí granatós amb el rivet lilós, de capa mitja-baixa i amb una llàgrima molt fina i abundant, net i brillant.
Al nas em recorda alguns borgonyes, amb les notes de fruites vermelles silvestres, com les maduixes, les agradables notes florals, de violetes i els records de terra negra orgànica, fons amb notes de torrats delicats.
A la boca és de cos mig, fi i delicat, de pas vellutat, marcat per la mineralitat i les notes florals, amb una acidesa ben definida i uns tanins presents i vellutats, amb una bona persistència i final amb notes afruitades.



Jo encara busco el "roble dulzón"......


El preu a botiga uns 12-13 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada