HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Organza 2007

EL BLANC DELS EGUREN

Diumenge migdia, on anem a dinar??? Som a Andorra amb la família i uns amics que arriben demà, quatre dies d'esquí, si el temps ens ho permet, esperem que sí, perquè sinó ens passarem els dies de "shopping" i tampoc és qüestió de cremar la Visa.
A veure, on estàvem??? Ahhh, si! ... On anem a dinar??? Jo ja fa dies que ho tinc clar!!! Fa dies que ho porto al cap, la dona hi està d'acord, doncs som-hi!!! Que ens ho passarem bé!!!
Del restaurant us he de dir que és bastant sibarita, m'encantaaaaaaa!!!, sobretot la carta de vins i el celler que tenen per poder comprar les ampolles més exclusives del mercat.
Un exemple de la carta:
- Salmó Carpier ( espectacular!)
- Foie Gras d'ànec casolà (també l'hem demanat, som addictes al Foie)
- Canelons casolans de vedella i pollastre amb Foie gras ( com els de la meva sogra!! Quan tornem li demanaré si els compra a Andorra, jejeje!!!)
- Morro de bacallà amb confitura de tomàquet i pebrot del piquillo ( em sembla que aquesta nit somiaré amb el bacallà ).
Això és el que hem demanat, però també hi ha pernil Joselito, ostres Guillardeau, rabo de toro, etc...,
I tot això ho hem maridat amb aquest fantàstic blanc anomenat ORGANZA 2007 dels germans Eguren.

D.O.Ca. RIOJA.
Celler Sierra Cantàbria.
Cupatge de Garnatxa blanca, Viura i Malvasia. Criança d'uns 8 mesos en roure francès.
A la vista és d'un color groc palla molt viu, brillant i net, llàgrima densa gràcies a la criança en bóta. Una peculiaritat de l'ampolla, és que en el fons presenta uns pòsits de petits cristalls de sucre. Curiós!.
Al nas és fantàstic, he de dir que aquests blancs que passen un temps de criança en bóta, són els meus preferits. Aromes intensos de fruita, plàtan, pinya, el toc dolç, l'aporta la vainilla (fantàstica), amb records a pastisseria i un punt de regalèssia.
A la boca és suau, sedós amb molt de cos, equilibrat, amb els records de la fruita i la vainilla molt presents, un vi molt fresc.
Realment l'ampolla per dos s'ha fet moooooolt curta! Més per mi que per la dona, que ja anava una mica torta.

El preu de l'ampolla uns 14 euros. Sabeu que m'ha costat al restaurant????............

16 EUROOOOOOS!!!!  No pot ser!!!! Així sempre, si us plau!!!!!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)