HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Hacienda Lopez de Haro Tempranillo 2011

I SI ENS AIXEQUEM ??

Dissabte migdia, dinar molt familiar a Artés, ja sé el que direu, en terres del Pla de Bages i en un dels pobles més importants dins el món vinícola de la comarca i ens demanem un Rioja???????? Doncs sí, avui no m´ha donat la gana de pagar una fortuna pels vins d'aquí!! una vergonya!! alguns dels vins de la carta estan a més del doble del seu valor a la botiga, però que coi estem fent?
Avui he demanat aquest Rioja  per mostrar la meva revelió i indignació en el tema ja esmentat tantes i tantes vegades en aquest blog. També us he de dir, que els vins del Pla de Bages que hi ha a la carta, tampoc són gaires, per exemple, hi han més Riojas i Riberas que Priorats i Montsants, una vergonya, espero que algun dia els restauradors obrin els ulls i es diguin a ells mateixos: Però es que som gilip..lles o què???

El vi que hem triat per mostrar la nostra protesta és aquest correctíssim Hacienda Lopez de Haro, un vi que ha nascut per agradar a tots els paladars.


DO. RIOJA.
Celler Bodega Clásica
Monovarietal de Tempranillo amb una criança de 6 mesos en barriques de roure.
A la vista colr robí intens amb rivet violaci de capa mitja i una bonica llàgrima, lenta, net i brillant
Al nas, d'entrada segons un dels familiars, és mostra un pel tancat, deixem que respiri i la fruita fresca, negre i vermella, destaca per sobre d'uns subtils torrats i agradables fumats, acompanyats de les pinzellades especiades de la vainilla, balsàmic, un vi molt afruitat.
A la boca, entrada suau, molt subtil, ple d'aromes que t'omplen tota la boca d'agrables sensacions afruitades, agradable dolçor aportada pels seus suaus tanins, bona persistència i final mitjà, un vi fàcil de beure, agradable per a tots els paladars.



El preu 13 euros al Restaurant i entre 4-5 euros a la botiga.
No penso fer cap comentari al respecte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada