HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Sin Palabras 2012

SENSE PARAULES....

Quan cada any fas les mateixes vacances, ja tens alguns restaurants a l'agenda marcats, perquè saps que hi acabaràs anant, ja sigui per una cosa o una altre. Doncs bé, aquest és un d'aquests restaurants que us comentava, però a partir d'aquest any està borrat de la llista, i casualitats de la vida, el nom del vi que ens vàrem beure no pot ser més encertat. Em va donar la sensació, que quan vàrem marxar, els cambrers s'estaven descollonant vius pel timo que ens havien fotut als morros!!!. Estic parlant del típic "Xiringuit" cutre, a primera línia de mar, però que ja feia anys que hi anàvem perquè la paella és espectacular i les preus anaven amb el lloc, l'entorn i els servei, però tot té un preu i aquest cop ha estat l'últim. Per pagar el que vàrem pagar hi ha llocs amb més classe, més nets i amb els cambrers més educats que aquí, i on les copes de vi són copes i no copetes de "xupit"!!! homeeee!, bé millor que pari que em vaig escalfant.


D.O. RÍAS BAIXAS.
Celler Adegas Castro Brey.
Monovarietal d'Albariño.
A la vista bonic color groc palla amb tocs daurats, net i brillant.
Al nas, és intens amb el caràcter ben definit de la seva varietat, afruitat, notes cítriques i tropicals, balsàmic, tocs florals i notes vegetals, acompanyades de subtils herbes aromàtiques, un vi de sensacions molt fresques.
A la boca és d'entrada intensa, untuós, fresc, afruitat, bona acidesa emmarcant les sensacions cítriques, bona persistència i final llarg.
Un bon vi, llàstima que el dinar.....I LES COPES!!!!!!


el preu al restaurant 14 euros, a botiga 11 euros. 
Aquí sí que us he de demanar un "Aplausu" pel restaurant.

Cap comentari:

Publica un comentari