HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Vizcarra 2011

ELEGÀNCIA I COMPLEXITAT.

Per fi, un restaurant amb una carta de vins espectacular, ja us dic jo, que això costa molt de trobar, el que més m'ha agradat, és que destaquen, a la carta, per quantitat els vins de la zona, a part d'una extensa llista de vins d'arreu, ja siguin catalans o estrangers. Avui és d'aquells dies que com que sé que només beuré vi jo, he tingut la gran sort de poder triar entre unes quantes ampolles de vi vermell de 50 cl., i us puc assegurar que els vins que hi ha són fantàstics. Avui m'ho passaré bé!.
Disfrutaré d'un bon plat de pernil de gla, seguit d'un filet a la brasa amb foie, tot ben maridat per aquest extraordinari vi de la Ribera del Duero.
Bona vida i que duri!!!!.


D.O. RIBERA DEL DUERO.
Bodegas Vizcarra.
Monovarietal de Tinto Fino, amb una criança de 15 mesos en barriques de roure francès i americà.
A la vista color picota intens, molt fosc, púrpura, amb rivet lilós, de capa alta, amb una llàgrima densa i molt lenta que tinta la copa, net i brillant.
Al nas és intens, complexe, gran varietat aromàtica, fruita negra madura, mores, nabius, records de vernís, especiat , regalèssia, vainilla, sotabosc, terra mullada, terrós, vegetal, fons torrat molt agradable acompanyat de tocs minerals. Tot elegància, espectacular.
A la boca ampli, amb volum, suau amb subtilesa, dens, records de la fruita negra licorosa, dolça, tanins presents però integrats, fantàstics, gran acidesa que li aporta un gran frescor, records torrefactes de gran qualitat, molt persistent i de final llarg.
Fantàstic!!! un vi que recomano de totes, totes!



El preu de l'ampolla de 50 cl. al restaurant, 12 euros.
Gran sopar, gran record.

Cap comentari:

Publica un comentari