HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



VÍa Romana 2011

AROMES DE CHANTADA.

Això pinta bé, i anem millorant a mesura que avança la nit, segona ampolla de mencia, i com ja era d'esperar la cosa es va posant cada cop més interessant. Amb caràcter, jove, sensual, divertit, sofisticat, amb molt de futur, directe, net, brillant, sincer..., que us sembla? així sóc jo!..., que us pensàveu, que parlava del vi?..., sí, home, sí!.., clar que parlo del vi, però aquestes qualitats em defineixen a mi a la perfecció també, és el que té, ser un tio tant jove, tant collonut i  tant ben parit!. Ais! com m'estimo.
Bé, després de tanta modèstia controlada, tornem a posar els peus a terra, per poder acabar el sopar amb aquest fantàstic vi Galego.
Saúde!

D.O. RIBEIRA SACRA.
Vía Romana Adegas e Viñedos.
Monovarietal de Mencía amb un repòs de 8 mesos en dipòsit acer inoxidable i u mínim de 6 mesos en ampolla.
A la vista atractiu cirera picota fosc de capa mitja-alta i rivet violaci, de llàgrima fina, net i brillant.
A la boca de bona intensitat, amb una explosió de fruita negra i vermella madura, móres, gerds, maduixes, nabius, records vegetals i de subtil sotabosc, especiat, pebre i canyella, sensacions florals molt agradables, espígol, sobre un subtil fons torrefacte amb records a xocolata.
A la boca és franc, directe i sincer, intens, vellutat, de gran frescor, de pas àgil,amb molt pes de la fruita, tanicitat imperceptible, acidesa correcte, fàcil de beure, equilibrat, post gust especiat i amb un final llarg i de molt bona persistència.
Un Mencía jove realment extraordinari.



El preu està sobre els 7 euros molt més que correctes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada